El thriller psicològic i l’animació valenciana de projecció internacional es donen cita en Finestra

La Mostra de València presenta ‘Drea & Cloe’, d’Álvaro Ortega Sanahuja, i ‘Superthings: La película’, de Víctor Monigote, que opten al premi DAMA-Finestra

Dos noves produccions valencianes han arribat hui a la 41a Mostra de València-Cinema del Mediterrani per a competir pel premi DAMA-Finestra al millor llargmetratge valencià, dotat amb 3.000 euros. Un duel de directores d’orquestra que deriva en thriller i una aventura d’animació per a tota la família mostren la diversitat d’una cinematografia que, amb pressupostos molt diferents, ha aconseguit obrir-se camí en plataformes, vendes internacionals i la taquilla espanyola.

‘Drea & Cloe’ suposa el debut en el llargmetratge del cineasta valencià Álvaro Ortega Sanahuja. Produït per La Dalia Films i Panorama5 Pictures i protagonitzat per Natalia Rodríguez i Alexandra Masangkay, el thriller s’endinsa en el competitiu món de la música clàssica a través de dos joves directores d’orquestra que coincidixen en l’obertura de temporada de l’Orquestra Simfònica Reial. Entre les dos sorgix una intensa atracció, que es complica quan descobrixen que aspiren a una única plaça titular. Durant una nit, l’ambició, el desig i la rivalitat posaran a prova els seus sentiments i les portaran al límit.

Ambició, desig i música clàssica

El director volia capgirar un clàssic del cinema: el duel de poder entre dos hòmens. «Una baralla entre dos hòmens té molt de testosterona i de veure qui és superior. Ací no és una lluita per l’ego, sinó per aconseguir allò que se m’ha estat negant. Un home no té eixa part de ‘se m’han negat coses en la vida’, té eixe privilegi; una dona sí«, explica. Per això, afig, «el que està en joc és molt més necessari per al personatge». La història d’amor va arribar en començar a escriure: «Vaig pensar: molt més dramàtic si s’enamoren. Són dos persones que, tristament, estan fetes l’una per a l’altra i que es troben en el pitjor moment possible. Has lluitat tota la vida per alguna cosa, que és el que fem els artistes, i just quan arriba el moment d’agafar-la, alguna cosa es posa pel mig».

Per a recrear la sofisticació de l’univers clàssic, Ortega Sanahuja es va documentar precisament al Palau de la Música, seu de la Mostra, «on venia a escoltar concerts i a parlar amb músics». L’equip d’art, ha destacat, «va fer miracles amb un pressupost ínfim»: només decoraven les parets que havien d’aparéixer en pla. La paleta evoluciona amb la història, des dels tons càlids i romàntics fins als taronges passionals i un roig intens en el desenllaç, mentre que Drea va sempre vestida de blau, «com un element fora de l’aigua dins d’esta mansió». Rodada «com una pel·lícula d’estudiants, només que sense ser-ho», sense distribució inicial i entre amics, la cinta ha arribat a les plataformes, ha aconseguit vendes internacionals i s’ha editat en Blu-ray. Recentment va obtindre el premi del festival Hobnobben d’Indiana (Estats Units). «Per a ser una pel·lícula amb tanta violència i tant de gore, el públic entén els personatges. Ens va arribar la ressenya d’una xica que va estar a punt de plorar en diversos moments», celebra el director.

‘Superthings’: animació feta a València

La segona proposta del dia és ‘Superthings: La película’, una aventura d’animació familiar dirigida per Víctor Monigote i produïda per Filmax, Tandem Films i Turanga Films. El film trasllada a la gran pantalla l’univers dels populars joguets col·leccionables espanyols a través de Mia, Kai i Finn, tres amics que descobrixen un fragment de Kazoom capaç de connectar el seu món amb Kaboom City, habitat per objectes convertits en superherois i malvats. Convertits en els Kazoom Kids, hauran d’unir forces per a frenar els plans de Mr. King, que aspira a fer-se amb tot el poder. Estrenada el passat octubre en més de 300 sales, va tindre un excel·lent inici en taquilla i s’ha consolidat com un dels grans fenòmens de l’animació nacional.

Monigote la definix com una història «amb missatge per als xiquets, però també per als pares», que combina «acció i humor, amb gags i picades d’ullet perquè els pares que hi vagen no s’avorrisquen». El director ha subratllat, a més, que «el 95% de la pel·lícula està feta a València» i ha reivindicat «el potencial de l’animació espanyola».