LA MOSTRA D’EL FLACO

Al llarg de les últimes quatre dècades, José García Poveda, més conegut com 'El Flaco', ha anat escrivint el relat cultural de la ciutat de València a base d'imatges. Qui no haja aparegut alguna vegada en una de les seues instantànies, simplement no existix. Es diria, a més, que posseïx el do de la ubiqüitat, que no hi ha esdeveniment al qual no assistisca proveït amb la seua càmera. En un moment o en un altre, ‘El Flaco’ fa aparició, certifica els fets i seguix el seu camí. La seua presència mai passa desapercebuda. I, com que la fama li precedix, es pren les llibertats que considera oportunes per aconseguir fotos úniques.

Prova d'això és la selecció de 45 retrats que integra la present exposició. Durant més de trenta anys, 'El Flaco' va cobrir cada edició de Mostra de València per treball o per plaer, i va fer gala de la seua capacitat per traure el millor de qui es va posar davant el seu objectiu. Com a bon professional, assistix a les rodes de premsa, però després fa gala de la seua màgia i convenç actors, actrius i cineastes perquè es dobleguen a les seues exigències. Així aconseguix, entre moltes altres coses, celebrar a tres generacions de la família Rabal, que una jove Maribel Verdú es tombe per a ell en un banc de l'avinguda del Regne de València o rubricar l'esperat retrobament entre Luis García Berlanga i Rafael Azcona.

Tot va succeir en la Mostra, on ha immortalitzat algunes de les més grans figures de la història del cine Mediterrani.