EVANTHIA REBOUTSIKA (Grècia)
Presidenta del jurat
És una de les més importants compositores gregues en el terreny de les bandes sonores i la cançó popular, amb diversos discos d’or i de platí. Com a violinista ha actuat en festivals de tot el món. Entre les seues partitures destaca la d‘Un toque de canela (Tassos Boulmetis, 2003), premiada al Festival de Tessalònica. Amb la banda sonora de Mi padre y mi hijo (Cagan Irmak, 2005) va guanyar el premi Discovery als World Soundtrack Awards i el reconeixement a score de l’any de Radyo Boğaziçi Müzik Ödülleri. Distingida amb el Lleó d’Or d’Alexandria per la seua contribució cultural, també ha estat guardonada al London Greek Festival, per Letters Never Received (Elias Demetriou, 2007), i als International Movie Awards de Roma, per The Unlost Homeland (Eftyhia Fragou, 2021).
EHAB ASSAL (Palestina)
Va començar a treballar com a primer assistent de càmera als anys 90 en més de trenta produccions de Hollywood com ara El otro lado de la vida (Billy Bob Thornton, 1996), Camino al cielo (Robert Duvall, 1997) o El dilema (Michael Mann, 1999), a les ordres de directors de fotografia com són Vilmos Zsigmond, Dante Spinotti o Barry Markowitz. A Palestina va continuar el seu treball com a camarògraf al mateix temps que posava en marxa la productora Yellow Dawn, que ha participat en The Time That Remains (Elia Suleiman, 2009) o Amazing Love (Kevin Downes, 2012) i ha produït diversos curtmetratges per a directors debutants. La seua primera pel·lícula com a director de fotografia va ser Omar (Hany Abu-Assad, Roudania Hatoum, 2013), per la qual va rebre el premi Silver Frog en els Premis Camerimage 2014.
LANA BARIC (Croàcia)
Llicenciada en interpretació en 2005 per l’Academy of Performing Arts de Sarajevo, ha actuat en més de quaranta obres de teatre, pel·lícules i sèries de televisió, i ha collit nombrosos guardons. Després d’escriure diversos curtmetratges, va debutar en el llarg amb Tereza37 (Danilo Serbedzija, 2020), que va guanyar el premi al millor guió al Pula Film Festival i va ser seleccionada per Croàcia per competir als Oscar. El seu primer treball com a directora ha estat el curt Snow White (2022), on també és autora del guió i protagonista principal. Actualment treballa en Eve After The Fall, el seu debut en la direcció de llargmetratges. Ha sigut vicepresidenta de la Croatian Filmmakers Association des de 2018 fins a 2022 i és membre del Consell Audiovisual de Croàcia.
MARÍA MÍNGUEZ (Espanya)
Llicenciada en Periodisme i Comunicació Audiovisual, es va formar a la New York Film Academy. Va començar la seva carrera a la productora Conta Conta, en programes com ara Socarrats o Autoindefinits, abans de passar a escriure guions de llargmetratge, que han sigut seleccionats en diversos laboratoris i programes de desenvolupament. En 2019 va estrenar la seua primera pel·lícula com a guionista, Vivir dos veces (María Ripoll, 2019), que guanyà el premi Berlanga a millor guió i va rebre una nominació als Forqué. També és coguionista de la pel·lícula Amor en Polvo (Suso Imbernón, Juanjo Moscardó Rius, 2019), premiada com a millor comèdia al festival Cinequest (EUA). El seu treball més recent és Unicornios (Àlex Lora, 2022). És presidenta de l’associació de guionistes valencians i dona classes de guió a l’escola Barreira.
PIERRE-SIMON GUTMAN (França)
Editor adjunt de la revista de crítica cinematogràfica L’Avant Scene Cinéma i membre de Fipresci. Després d’estudiar Literatura a la Sorbona, va escriure la tesi doctoral sobre el cineasta estatunidenc Michael Cimino. Ha col·laborat amb mitjans com ara 3 Couleurs, Les Fiches du Cinéma i Eclipse(s), entre d’altres. És professor a les seus de París i Brussel·les de l’ESRA (École Supérieure de Réalisation Audiovisuelle), i anteriorment va impartir classes a les universitats Paris VII i Nancy 2. Ha dirigit diversos curtmetratges i durant anys ha format part del comité de selecció i programació de la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes, on també ha sigut part integrant del jurat que atorga la Càmera d’Or a millor òpera prima del certamen.