La Mostra de València reivindica a Concha Piquer com a pionera del cinema sonor mundial

Amb motiu del 120é aniversari del seu naixement, presenta els treballs de quatre reconegudes creadores plàstiques valencianes: Rebeca Plana, Lucía Peiró, Dafne Baldoví i Cari Roig

 Consta d’un ventall de llenguatges plàstics que comprén la pintura abstracta, la foto-acció, l’escultura en cera, la ceràmica i la instal·lació

 Es completa amb el curtmetratge From Far Seville (Des de la llunyana Sevilla), protagonitzada per una joveníssima Concha Piquer

La subdirectora de Cinematografia i Audiovisuals i directora de La Mostra, Sara Mansanet, acompanyada per les artistes Rebeca Plana, Lucía Peiró, Dafne Baldoví i Cari Roig, així com per la coordinadora de l’exposició, Ana Andriani, presenten “Concha Piquer. Art i Modernitat. 120 anys del seu naixement”, amb motiu del 120é aniversari de l’artista valenciana i emmarcada en la 41a Mostra de València – Cinema del Mediterrani. La mostra artística s’inaugura hui dimecres a les 18.00 hores en la Galeria del Tossal i serà exposada fins al pròxim dia 6 de desembre del 2026.

Sara Mansanet ha destacat que “esta proposta expositiva ret un profund homenatge a la mítica cantant valenciana i dona avançada al seu temps, reunint les ullades personals de quatre reconegudes creadores plàstiques de l’escena contemporània actual com són Rebeca Plana, Lucía Peiró, Dafne Baldoví i Cari Roig, que ens han transmès la seua admiració per l’artista valenciana”.

La directora de La Mostra ha afegit que “Concha Piquer va estar molt unida al món del cinema des de la seua joventut i és per això que podem gaudir en l’exposició del curtmetratge From Far Seville, protagonitzat als Estats Units per ella amb tan sols 17 anys d’edat, i que és considerat com la primera pel·lícula sonora en llengua castellana”.

A través d’un ventall de llenguatges plàstics plenament vigents —que abasta des de la pintura abstracta i la foto-acció fins a l’escultura en cera, la ceràmica i la instal·lació—, estes artistes de l’escena present enaltixen amb viva admiració el llegat, la força i l’empremta musical de la inoblidable reina de la cobla.

En “Espectre”, Dafne Baldoví part de la representació gràfica d’un fragment de la peça musical “Ojos Verdes”, interpretada per Conchita Piquer, i transforma el seu registre sonor en una composició tridimensional. Els materials són el gres, esmalts i barra de llautó, amb una tècnica basada en el tornejat a alta temperatura.

Per part seua, Lucía Peiró presenta una instal·lació de foto acció i escultures en cera que titula “En un sols segon”, en la qual definix com els estímuls visuals i sensorials ajuden a processar i vincular la informació, a codificar conceptes, a activar les engrames per a la formació de la memòria.

Rebeca Plana proposa l’obra “La veu com a matèria / la matèria com a veu”, en tècnica mixta sobre lli i que definix en les seues pròpies paraules com “La veu com a matèria, el silenci com a matèria i la pèrdua com a pintura”. I Cari Roig proposa “Dones commogudes escoltaven i cantaven”, que dividix a través de la tècnica mixta en “Dones de disseny”, “Jo no soc l’altra” i “I el verd, verda llima”.

From Far Seville (1923): El naixement del cinema sonor en espanyol

El 1923, quatre anys abans de l’estrena de la cèlebre pel·lícula nord-americana El cantor de jazz (1927), la mítica artista valenciana Concha Piquer va protagonitzar una fita històrica als Estats Units que canviaria el rumb de la cinematografia en castellà, ja que es va convertir en l’estrela d’un curtmetratge pioner d’11 minuts de duració titulat From Far Seville (Des de la llunyana Sevilla).

El revolucionari rodatge va ser dirigit per Lee DeForest, qui va utilitzar per a l’ocasió el seu mateix i nou sistema tecnològic denominat Phonofilm. Esta tècnica d’avantguarda permetia, per primera vegada en l’època, registrar i sincronitzar l’àudio de manera directa sobre la mateixa cinta de cel·luloide.

Al llarg del metratge de la cinta, l’artista desplega tot el seu talent i versatilitat sobre l’escenari en cantar, ballar i recitar diverses peces musicals del repertori tradicional ibèric. Entre les seues interpretacions destaquen un cuplet andalús, una jota aragonesa i fins i tot un fado lusità. Actualment, esta valuosa joia del patrimoni cinematogràfic mundial es troba protegida i sota custòdia a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.