L’actor és el protagonista d’‘El mal padre’, de Roberto Bueso, que inaugurarà aquesta nit la 41a Mostra de València

Un debat sobre la paternitat en un moment en què es qüestiona la figura masculina des de diversos àmbits. Això és el que explora ‘El mal padre’, tercer llargmetratge del director valencià Roberto Bueso, que hui ha arribat a la Mostra de València per a presentar-la juntament amb els actors Eduard Fernández i Meritxell Calvo i els productors Fernando Bovaira i Jaime Ortiz de Artiñano. La pel·lícula donarà aquesta vesprada el tret d’eixida a la 41a edició del festival, organitzada pel Palau de la Música i programada del 3 al 15 de novembre.

La trobada amb la premsa, celebrada als Cines Babel, ha reunit el cineasta amb Eduard Fernández, distingit recentment amb el Premi Nacional de Cinematografía, i amb la resta de l’equip per a presentar una història que combina el drama íntim amb pinzellades de comèdia per a abordar les complexitats de les relacions entre pares i fills, les ferides del passat i la possibilitat de reconstruir els vincles familiars.

Ferides del passat i herència emocional

‘El mal padre’ proposa un retrat familiar marcat per l’absència, el ressentiment i les dificultats per a reconciliar-se amb el passat. La trama segueix Santiago Balmes (Eduard Fernández), un escriptor i acadèmic hermètic que ha dedicat la seua vida a un llibre monumental i inacabable i que reuneix els seus tres fills adults a la casa vora la mar on van créixer durant les festes de Nadal. Després d’anys d’absència —va abandonar la família per una amiga molt més jove—, el retrobament fa aflorar vells ressentiments i conflictes no resolts, especialment per a Alberto, el fill menut, que està a punt de ser pare.

La cinta s’endinsa així en les empremtes que deixen les relacions paternofilials i en la manera com les experiències familiars condicionen les generacions següents. Escrita per Bueso juntament amb Óscar Díaz, naix de dos fets crucials en la vida del director: la mort de son pare i, mesos després, la notícia que anava a ser pare per primera vegada. Com explica Bueso, l’obra és «una exploració sobre una família trencada que busca recompondre’s del rancor i la por».

Al costat d’Eduard Fernández, que torna a oferir un recital interpretatiu capaç de portar l’espectador de l’odi a la comprensió, el repartiment compta amb Adam Jezierski, Francesco Carril, Meritxell Calvo i Cristina Plazas, a més de María Maroto, Berta Bolufer i Joan Solé. Un guió despietat amb els seus personatges, amb un humor cruel que provoca riallades i incomoda alhora, i que trenca amb la simetria dels repartiments corals: ací hi ha fills preferits i descartats, com en la vida.

Bigot, cabells blancs i vestuari clar

Roberto Bueso assegura que ha intentat buscar un equilibri entre la comèdia i el drama, com en la vida, i que l’origen també és personal, ja que son pare va morir i, al cap de pocs mesos, va rebre la notícia que anava a ser pare: “Hem intentat posar en diàleg diferents generacions. Últimament hi ha hagut reflexions sobre la figura de l’home i, per tant, sobre la figura del pare. Des d’un lloc molt honest, hem volgut enfrontar-nos a la por de fer-ho malament com a pares, de repetir els mateixos errors”, assegura Bueso.

El protagonista, Eduard Fernández, ha entrat durant la roda de premsa en el debat sobre la paternitat: “En la meua generació i en la posterior hi ha una manera diferent d’afrontar la paternitat, perquè mon pare i els anteriors eren només proveïdors d’aliments. Encara que s’ha fet un pas, crec que Déu ha fet alguna cosa malament, a més dels colzes i les aixelles, que són millorables. Els homes no estem fets per a educar un fill als 30 anys. Encara estem molt preocupats per les nostres necessitats”.

L’intèrpret assegura que va acceptar l’encàrrec perquè “el guió era molt sòlid, estava molt ben argumentat, tot tenia molta lògica. Vaig anar molt de la mà del director perquè teníem un sentit de l’humor molt semblant i molt constant. Ens contàvem molts acudits. Tenia clar que havia de portar bigot i cabells blancs i vestir roba clara, perquè quasi sempre he anat de fosc en quasi tots els personatges”.

Vuit nominacions als Premis Lola Gaos

La producció d’ ‘El mal padre’ està a càrrec de MOD Producciones, MOD Pictures, Atresmedia Cine i Misent Producciones, amb el productor valencià Fernando Bovaira —responsable de títols com ‘Mar adentro’ i ‘Mientras dure la guerra’— al capdavant. La cinta compta amb la participació de Netflix, Atresmedia i À Punt, el suport de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) del Ministeri de Cultura, la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura i la participació de CREA SGR. Distribuïda per Caramel Films, arribarà als cinemes el 20 de novembre.

Format en Filosofia a la Universitat de València i en Direcció a l’ECAM, Roberto Bueso va debutar en el llargmetratge amb ‘La banda’, rodada íntegrament en valencià i presentada a Màlaga i Sant Sebastià, i va continuar amb ‘Llenos de gracia’, protagonitzada per Carmen Machi. ‘El mal padre’, que suma huit nominacions als IX Premis Lola Gaos, inaugurarà aquesta vesprada la 41a Mostra de València.