El pes del patriarcat i la crisi de l\u2019autoritat familiar sostenen ‘My Father’s Scent’, la pel\u00b7l\u00edcula que el director egipci <\/span>Mohamed Siam<\/b> ha presentat hui en la Secci\u00f3 Oficial de la 41a Mostra de Val\u00e8ncia-Cinema del Mediterrani. \u00abSi haguera de resumir la pel\u00b7l\u00edcula en una paraula, seria fam\u00edlia\u00bb, ha explicat el cineasta en la roda de premsa, en qu\u00e8 ha desgranat una hist\u00f2ria nascuda de la mort de son pare quan ell tenia 11 anys i que, segons ha advertit, <\/span>\u00ab\u00e9s un recordatori que pot ser massa tard per a dir-li a alg\u00fa \u201ct’estime\u201d\u00bb<\/b>.<\/span><\/p>\n La cinta seguix un jove que torna a la llar familiar a Alexandria durant la festivitat de l’Eid al-Adha per a cuidar de son pare autoritari, que acaba de despertar d’un coma. Confinats en un apartament durant una llarga jornada nocturna, tots dos s’enfronten a anys de ressentiment, viol\u00e8ncia soterrada i secrets ocults, en una lluita que posa a prova els l\u00edmits de la masculinitat t\u00f2xica i els lla\u00e7os de sang. Coproducci\u00f3 internacional liderada per Egipte, amb participaci\u00f3 de Noruega, Fran\u00e7a, Ar\u00e0bia Saudita, Su\u00e8cia i Qatar, <\/span>la pel\u00b7l\u00edcula arriba a Val\u00e8ncia despr\u00e9s d’haver obtingut cinc premis en el Final Cut de Ven\u00e8cia.<\/b><\/p>\n Siam ha aclarit que no es tracta d’una pel\u00b7l\u00edcula autobiogr\u00e0fica, encara que naix de la seua pr\u00f2pia experi\u00e8ncia. \u00abSempre comence les meues pel\u00b7l\u00edcules a partir d’una idea molt xicoteta. Quan va faltar mon pare, jo tenia 11 anys, estava en una altra ciutat i no podia despla\u00e7ar-me. <\/span>Sempre que perdem alg\u00fa pr\u00f2xim \u00e9s massa prompte<\/b>, i eixe sentiment d’intentar dir alguna cosa abans que siga massa tard \u00e9s el que he mantingut en la pel\u00b7l\u00edcula\u00bb, ha relatat. El seu objectiu, ha afegit, era contar una hist\u00f2ria que ressonara en qualsevol persona que haja perdut alg\u00fa pr\u00f2xim sense poder saldar comptes: \u00abUna vegada vista la pel\u00b7l\u00edcula, podem adonar-nos que hem de tendir ponts entre uns i altres, perqu\u00e8 mai se sap quan ser\u00e0 l’\u00faltima vegada\u00bb.<\/span><\/p>\n \u00abEls \u00eddols sempre acaben decebent\u00bb<\/b><\/p>\n Per al director, la fam\u00edlia amaga una contradicci\u00f3 tan estranya com quotidiana: \u00abPodem tindre una discussi\u00f3 agra amb la nostra parella o amb el nostre pare i, cinc minuts despr\u00e9s, estar tots asseguts a taula sopant, o que l’endem\u00e0 ens porten en cotxe a l’escola. Estem acostumats a eixa coexist\u00e8ncia d’intimitat i viol\u00e8ncia, que potser \u00e9s l’\u00fanic lloc on s’accepta\u00bb. Siam ha subratllat la dificultat de comunicaci\u00f3 entre els h\u00f2mens en el llar de la fam\u00edlia, on els sentiments \u00abs’expressen m\u00e9s b\u00e9 amb una esquena o fins i tot amb un poc de viol\u00e8ncia f\u00edsica\u00bb. D’ac\u00ed la import\u00e0ncia de l’escena en qu\u00e8 la n\u00f3via del protagonista connecta amb son pare en nom\u00e9s tres minuts: \u00ab\u00c9s l’\u00fanic moment en qu\u00e8 el fill ent\u00e9n que el pare tamb\u00e9 \u00e9s un \u00e9sser hum\u00e0, una persona tra\u00efda, frustrada, reprimida, trista\u00bb. I ha concl\u00f2s: <\/span>\u00abEls pares moltes vegades es mantenen com a \u00eddols, i els \u00eddols sempre acaben decebent\u00bb<\/b>.<\/span><\/p>\n La mirada infantil sobre la mort \u00e9s un altre dels eixos de la pel\u00b7l\u00edcula. \u00abDe xiquet, l’\u00fanica cosa que entens \u00e9s que no tornar\u00e0s a vore eixa persona. Encara hui, quan escric una escena sobre la mort, l’escric un poc des del punt de vista d’un xiquet\u00bb, ha explicat el cineasta, que per aix\u00f2 ha posat en boca dels dos xiquets de la pel\u00b7l\u00edcula les converses sobre la mort, mentre els adults breguen amb ella.<\/span><\/p>\n Pel que fa a la posada en escena, Siam ha explicat que, at\u00e9s que tres quartes parts del metratge transcorren a l’apartament, <\/span>volia que \u00abla c\u00e0mera estiguera callada\u00bb i que l’espectador simplement espiara els personatges<\/b>. L’equip va construir l’apartament i el director va demanar un corredor tan llarg com fora possible, \u00abel cord\u00f3 umbilical que unix, malgrat la dist\u00e0ncia, el pare amb el fill\u00bb, l’\u00fanic espai on la c\u00e0mera es mou. Rodada en bona part de nit, la pel\u00b7l\u00edcula mostra \u00abuna Alexandria hivernal, no la imatge t\u00edpica que veiem en el cinema, que reflectix el car\u00e0cter dels personatges\u00bb. La m\u00fasica tamb\u00e9 estava en el gui\u00f3 des del principi, com la can\u00e7\u00f3 ‘Adi\u00f3s, amigo’, vinculada a un record \u00edntim: \u00abVa ser la primera pel\u00b7l\u00edcula que vaig vore al cinema, amb mon pare i ma mare. Era un moment en qu\u00e8 veia la vida com una cosa perfecta. Mon pare ens va deixar poc de temps despr\u00e9s\u00bb.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El director egipci Mohamed Siam presenta en la Secci\u00f3 Oficial de la Mostra el seu primer llargmetratge despr\u00e9s d\u2019aconseguir cinc premis en Final Cut de […]<\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":34108,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_jet_sm_ready_style":"","_jet_sm_style":"","_jet_sm_controls_values":"","_jet_sm_fonts_collection":"","_jet_sm_fonts_links":"","footnotes":""},"categories":[455],"tags":[],"class_list":["post-34110","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"yoast_head":"\n