LA RECUPERACI\u00d3 D’UN SIGNIFICATIU FILM MARROQU\u00cd
\n\u201cDe quelques \u00e9v\u00e8nements sans signification\u201d (Mostafa Derkaoui, 1974)<\/p>\n
Un film realitzat al Marroc per cineastes d’este pa\u00eds per\u00f2 formats a Pol\u00f2nia, va ser prohibit per la censura local en 1974 i va reapar\u00e9ixer quaranta anys m\u00e9s tard a Barcelona, on va ser restaurat per la Filmoteca de Catalunya. Esta \u00e9s la cr\u00f2nica d’un llarg i significatiu viatge cinematogr\u00e0fic replet d’incid\u00e8ncies per\u00f2 amb final feli\u00e7.<\/p>\n
Mostafa Derkaoui es va diplomar com a realitzador a l’Escola de Cinema de Lodz (Pol\u00f2nia) a finals dels anys seixanta, mentre el seu germ\u00e0 Abdelkrim ho va fer en direcci\u00f3 de fotografia. Pr\u00e8viament, el primer havia cursat sis mesos en l’IDHEC de Par\u00eds i havia realitzat un curtmetratge a Casablanca, \u2018Les 4 murs\u2019. A Pol\u00f2nia va rodar altres quatre films acad\u00e8mics, va dirigir teatre i, juntament amb el seu germ\u00e0 i altres alumnes marroquins, va desenvolupar una activitat militant contra la repressi\u00f3 pol\u00edtica que vivia el seu pa\u00eds. El nou director del Centre Cin\u00e9matographique Marrocain li garantix, no obstant aix\u00f2, el retorn sense repres\u00e0lies. A partir de 1972, Mostafa i Abdelkrim filmen noticiaris oficials per a esta instituci\u00f3 mentre preparen el seu primer llargmetratge independent, \u2018De quelques \u00e9v\u00e8nements sans signification\u2019 (\u2018Ahdate bila dalala\u2019).<\/p>\n
Cr\u00f2nica d’un esdeveniment
\nFruit del comprom\u00eds pol\u00edtic dels seus autors i de les influ\u00e8ncies dels \u201cnous cinemes\u201d que en els anys seixanta es desenvolupen a tot el m\u00f3n, este film rodat al Marroc en 1974 revela una modernitat des de la qual q\u00fcestiona el paper del cinema \u2013i dels artistes\u2013 en un context d’opressi\u00f3 pol\u00edtica. M\u00e9s a prop de l’esperit antropol\u00f2gic d’Edgar Morin i Jean Rouch en \u2018Chronique d\u2019un \u00e9t\u00e9\u2019 (1961) que de les perspectives sociol\u00f2giques de Pier Paolo Pasolini en \u2018Comizi d\u2019amore\u2019 (1965), el propi Mostafa Derkaoui realitza una enquesta sobre la relaci\u00f3 de joves marroquins amb el cinema del seu pa\u00eds. Esta pregunta incomoda, no obstant aix\u00f2, a un mestre d’escola, que arrossega el seu malestar social a un bar en el qual es produ\u00efx un assassinat per arma blanca.<\/p>\n
En una entrevista publicada en l’\u00e8poca, Derkaoui definia el seu projecte com a col\u00b7lectiu i revelava que \u201cla producci\u00f3 va reposar en bona part en la participaci\u00f3 concreta i material de determinats artistes nacionals\u201d. Entre ells, hi havia c\u00e8lebres pintors, com ara Melehi, Hamidi, Chabaa, Bekkai, Miloud, Belcadi, Kasimi o Aziz Sayed, que no van dubtar a cedir algunes de les seues obres per a finan\u00e7ar la pel\u00b7l\u00edcula: \u201cL’acci\u00f3 d’estos pintors no ha de ser percebuda ni com una donaci\u00f3 ni com una ajuda. \u00c9s l’expressi\u00f3 d’una presa de consci\u00e8ncia de dades espec\u00edfiques de la situaci\u00f3 cultural del nostre pa\u00eds. (\u2026) La realitzaci\u00f3 d’este film instituir\u00e0, aix\u00ed ho esperem, un exemple de col\u00b7laboraci\u00f3 i d’unitat d’acci\u00f3 entre les diferents expressions art\u00edstiques pel b\u00e9 de la cultura al nostre pa\u00eds\u201d.<\/p>\n
Este esperit de solidaritat tamb\u00e9 estigu\u00e9 present en el rodatge, que es va realitzar a Casablanca entre gener i abril de 1974. Els actors, que van participar gratu\u00eftament, discutien escenes i di\u00e0legs amb l’equip t\u00e8cnic. Diversos artistes, periodistes, actors, poetes i m\u00fasics apareixen en escenes que es rodaren en barris populars i en bars del port de la ciutat en un clima de transversalitat cultural \u00fanic en la hist\u00f2ria del cinema marroqu\u00ed. Acabat uns mesos m\u00e9s tard, \u2018De quelques \u00e9v\u00e9nements sans signification\u2019 va ser prohibit per la censura, ja que es va considerar \u201cinoport\u00fa\u201d. El pretext esgrimit era la \u201cvulgaritat\u201d d’unes imatges que s’havien rodat en entorns populars per\u00f2 era evident que les intencions pol\u00edtiques del cineasta no havien passat desapercebudes. No en va el film parla d’un obrer que mata al seu cap en el context social de la forta repressi\u00f3 pol\u00edtica que va seguir a dos intents de colp d’Estat contra el rei Hassan II (el de Skhirat en 1971 i el dels aviadors en 1972). La prohibici\u00f3 tamb\u00e9 estava directament vinculada al seu to lliure i a la voluntat de mostrar els rostres, els llocs, les actituds i les converses d’una Casablanca popular (lluny de la postal tur\u00edstica \u201centre tradici\u00f3 i modernitat\u201d que difonien els documentals de producci\u00f3 oficial).
\nLes intencions de Mostafa Derkaoui eren fer un film \u201ccontra el r\u00e8gim autoritari\u201d. Un film contra aquells que es consideren opositors amb ideals d’emancipaci\u00f3 per\u00f2 no s\u00f3n m\u00e9s que \u201cesbirros del r\u00e8gim\u201d al servei de la dominaci\u00f3 del poble. En \u2018De quelques \u00e9v\u00e8nements sans signification\u2019, qui es rebel\u00b7la no \u00e9s Derkaoui ni els seus col\u00b7legues marxistes que plantegen grans preguntes sobre la cultura i la societat, sin\u00f3 el jove que ha matat al seu cap perqu\u00e8 ja no suportava ser explotat. Dos anys despr\u00e9s de la seua realitzaci\u00f3, el cineasta afirmava que \u201csempre \u00e9s possible fer un film. La prova? Ac\u00ed est\u00e0. El rodem sense diners, a base de capital hum\u00e0. Vam demostrar a la nostra burgesia \u201cnacional\u201d que pot mantindre’s al marge, que no s’interferix en la cultura. (…) Hi ha un avenc en la hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds. L’acci\u00f3 pol\u00edtica organitzada es perd actualment en camins sense eixida. La cultura pot llavors exercir un paper determinant per al despertar de la consci\u00e8ncia\u201d. Segons Abdou Achouba, autor d’esta entrevista, \u201cDerkaoui diu clarament el que alguns oculten\u201d, i eixa va ser precisament la causa de la prohibici\u00f3 del film. Es va exhibir en el Festival International Cin\u00e9matographique de Par\u00eds al novembre de 1975 i es van fer projeccions clandestines, per\u00f2 la carrera del cineasta va quedar marcada per sempre. Al marge de quatre documentals produ\u00efts pel govern iraqui\u00e0 i de la seua participaci\u00f3 en el film col\u00b7lectiu \u2018Les Cendres du Clos\u2019 (1976), Derkaoui va haver d’esperar set anys abans de dirigir el seu seg\u00fcent llargmetratge, \u2018Les Beaux Jours de Sheherazade\u2019 (1981) i de convertir-se, despr\u00e9s, en un dels pilars del cinema marroqu\u00ed modern.<\/p>\n
La prohibici\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula es va abolir en els anys noranta per\u00f2, encara que els Derkaoui conservaven una c\u00f2pia en 16 mm, en aquelles dates a penes circulava en VHS i DVD gr\u00e0cies al seu amic, el cr\u00edtic d’art Mostafa Dziri, i al telecinat que Abdelkrim havia fet en la televisi\u00f3 marroquina amb una qualitat que deixava molt a desitjar. Encara que els Derkaoui sabien que els materials estaven a Espanya, caldria esperar fins a 2016 perqu\u00e8 un mail de L\u00e9a Morin dirigit al Centre de Conservaci\u00f3 i Restauraci\u00f3 de la Filmoteca de Catalunya posara de manifest que el negatiu de \u2018De quelques \u00e9v\u00e8nements sans signification\u2019 es trobava preservat en esta instituci\u00f3.<\/p>\n