![\"\"](\"https:\/\/lamostradevalencia.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/Afiche-promocional-espan\u0303ol-de-la-peli\u0301cula.jpg\")
Darrere de l’origen del film es troba un altre treball que vaig fer per al canal cultural de televisi\u00f3, que es remunta a 1962: \u201cLa hist\u00f2ria del Tercer Reich\u201d, quatre hores de material muntat, el primer documental realitzat a It\u00e0lia sobre el tema. Per a fer-ho vaig passar diversos mesos davant la moviola, estudiant arxius procedents de totes les parts del m\u00f3n. Vaig vore coses incre\u00efbles. Als alemanys els agradava filmar, i b\u00e9, qualsevol fet. Hitler i el seu entorn eren apassionats del cinema. El muntador i jo vision\u00e0rem rotllos i rotllos de pel\u00b7l\u00edcula sobre els camps de concentraci\u00f3 i la campanya de R\u00fassia, fins que vam haver de parar perqu\u00e8 ens sent\u00edem malament. Els pintors del Duecento que van tractar de representar l’infern el van fer de manera ing\u00e8nua i ho sabem. Evidentment, s’ha produ\u00eft un progr\u00e9s en l’escalada de la crueltat. Per a qui pensaven deixar aquelles imatges els operadors? Per a monstres? I com m\u00e9s veia, m\u00e9s m\u2019adonava que no es podia parlar en termes de cr\u00f2nica espec\u00edfica per a comprendre la pesta que va assolar Europa entre 1920 i 1945. Feia falta anar fins al fons, fer una vasta investigaci\u00f3 per a orientar-se en el magma de les culpes. En este cas, parlar en termes comuns d’hist\u00f2ria significava simplificar tant que quasi era sin\u00f2nim de col\u00b7laboracionisme. El canal cultural no tenia m\u00e9s de 200.000 espectadors, ra\u00f3 per la qual es va decidir repetir l’emissi\u00f3 en el canal nacional, per\u00f2 l’ambaixada alemanya va protestar i no es va tornar a programar. Aix\u00f2 explica el motiu pel qual la supervivent milanesa s’escandalitzava tant de la guerra com de la postguerra.<\/p>\n\n
Aquell documental va ser per a mi un baptisme en hist\u00f2ria contempor\u00e0nia (m’havia llicenciat en cl\u00e0ssiques). Ignorava qu\u00e8 havia significat realment el conflicte europeu i calia i volia comprendre-ho; tamb\u00e9 desitjava implicar els espectadors que estaven en la mateixa situaci\u00f3 que jo. Volia entendre i fer entendre quin tipus de cultura havia fet possible el nazisme. Per a mi era important descobrir qu\u00e8 hi havia darrere dels fets. Tamb\u00e9 ac\u00ed es pot trobar un primer embri\u00f3 de El portero de noche<\/strong>.<\/p>\n\n En 1965 vaig fer un programa per a la TV cultural que havia de ser em\u00e9s el 1r de maig. Tractava sobre qu\u00e8 sabien les noves generacions a Europa sobre la Segona Guerra Mundial, vint anys despr\u00e9s de la seua finalitzaci\u00f3. Es titulava \u201cEl dia de la pau\u201d. Vaig anar per totes les capitals europees que havien estat implicades en el conflicte i com a conseq\u00fc\u00e8ncia vaig deduir l’extrema ignor\u00e0ncia que regnava i el fet desconcertant que entre estudiants universitaris alemanys (Tubinga, Berl\u00edn, Mag\u00fancia) hi havia fins i tot un cert orgull per aquella ignor\u00e0ncia. La supervivent milanesa tenia moltes raons per a sentir-se inc\u00f2moda.<\/p>\n\n Nom\u00e9s els testimonis, les v\u00edctimes, han continuat recordant. Fa uns anys vaig estar parlant tota una vesprada amb Primo Levi. Vaig tindre la impressi\u00f3 que parlava d’aquell per\u00edode de la seua vida com si s’haguera quedat all\u00ed. Em vaig preguntar si els criminals havien quedat tan traumatitzats com les v\u00edctimes. Pareix que no, almenys al llegir el que diuen quan es troben davant un tribunal. Admetre tindre remordiments \u00e9s admetre tindre sentiment de culpa, mentre que les seues defenses es basen, per contra, en l’abs\u00e8ncia de culpa.<\/p>\n\n La v\u00edctima no vol oblidar i fins i tot torna al lloc del delicte. \u00c9s com si no volguera emergir de nou des del subsol on ha caigut i se sent retinguda. El botx\u00ed, al contrari, vol eixir a la llum, donar-se una conducta social, buscar les seues raons en la l\u00f2gica de la guerra i tancar per a sempre l’escotilla del subsol del qual ha aconseguit escapar.<\/p>\n\n En una entrevista realitzada a Par\u00eds, em van preguntar sobre el significat de la pel\u00b7l\u00edcula i vaig dir: \u201cTots som v\u00edctimes o assassins i acceptem estes funcions volunt\u00e0riament. Nom\u00e9s Sade i Dostoievsky ho han ent\u00e9s b\u00e9\u201d. Pot par\u00e9ixer una frase sentenciosa, per\u00f2 \u00e9s la s\u00edntesi d’algunes de les meues opinions.<\/p>\n\n Crec que en tota relaci\u00f3 hi ha una din\u00e0mica v\u00edctima-botx\u00ed m\u00e9s o menys clarament expressada i en general viscuda a un nivell no conscient. El grau de maduresa de cada \u00fa proporciona un fre m\u00e9s o menys consistent a esta c\u00e0rrega, que aix\u00ed roman m\u00e9s o menys reprimida. La guerra no \u00e9s sin\u00f3 el detonador: amplia les possibilitats, trenca els frens, obri els dics. Els meus protagonistes, a trav\u00e9s de la guerra, han trencat els frens i viuen els seus papers amb plena lucidesa. Es tracta de rols intercanviables. \u00c9s una escalada en la qual un acaba per esvair-se en l’altre, fins que les parts s’invertixen i el canvi recomen\u00e7a. La guerra \u00e9s doncs el detonador del sadomasoquisme latent en cadascun d’ells. Durant la guerra, l’Estat monopolitza la c\u00e0rrega sadomasoquista dels seus ciutadans, la desencadena i la utilitza, la legalitza. D’esta manera \u00e9s possible convertir-se en v\u00edctimes i assassins amb la documentaci\u00f3 en regla.<\/p>\n\n Els meus protagonistes van desenvolupar els seus papers d’acord amb la llei fins a 1945. En 1957, quan es retroben, ja estan fora de la llei. La gent pensa que s\u00f3n psic\u00f2pates i, no obstant aix\u00f2, continuen sent els mateixos, dos personatges tr\u00e0gics. L’ambig\u00fcitat de la naturalesa humana i de la seua hist\u00f2ria \u00e9s el punt d\u2019on \u00e9s necessari partir per a comprendre. De fet, \u00e9s la ignor\u00e0ncia que es percep en la postguerra el que millor ens permet entendre la ignor\u00e0ncia que ha perm\u00e9s la guerra i les dictadures. Tenia ra\u00f3 la supervivent de Mil\u00e0: El m\u00f3n no vol saber! No vol previndre, i potser recau. Sense aquella ambig\u00fcitat Hitler no era ning\u00fa. En canvi, es va convertir en la caixa de resson\u00e0ncia de tots els alemanys frustrats. La democr\u00e0cia fa proselitisme recolzada en la maduresa dels ciutadans com la dictadura en fa recolzant-se en la seua immaduresa. Per aix\u00f2 \u00e9s necessari partir del nazisme de baixa intensitat que hi ha en cada un de nosaltres, de l’ambig\u00fcitat de la nostra naturalesa.<\/p>\n\n En 1946, Karl Jaspers, despr\u00e9s d’haver sigut excl\u00f2s de la universitat alemanya durant deu anys, va reprendre l’ensenyament a Heidelberg amb un curs titulat \u201cLa culpa d’Alemanya\u201d. Els seus estudiants eren, en la seua majoria, veterans de la guerra que van mostrar la seua desaprovaci\u00f3 davant aquelles lli\u00e7ons; primer les van sabotejar i finalment van desertar d’elles. Jaspers volia fer reflexionar als alumnes sobre el seg\u00fcent: Nom\u00e9s a trav\u00e9s de la consci\u00e8ncia de la pr\u00f2pia culpa (xicoteta o gran) els alemanys podien arribar a ser dem\u00f2crates. Pitjor, ning\u00fa volia sentir parlar de culpes. No volien els innocents, per\u00f2 tampoc els criminals que van pretendre col\u00b7locar una llosa sobre tot all\u00f2 que va succeir amb el \u201cordes s\u00f3n ordes\u201d. I eixa tesi va servir sempre com a atenuant per als jurats que havien de jutjar els crims de guerra. Tot era sempre culpa del funcionari superior i aix\u00ed fins a Hitler. Nom\u00e9s Hitler era doncs culpable. Com si haguera vingut de Mart i per art de m\u00e0gia haguera convertit a la gent de b\u00e9 en assassins. \u00c9s la mateixa tesi que ha usat per a defensar-se el tinent estatunidenc William Calley pels crims de Vietnam. En harmonia amb esta tesi, Hans Vogler, el psiquiatre de la meua pel\u00b7l\u00edcula, sost\u00e9 que el sentiment de culpabilitat \u00e9s un despla\u00e7ament nervi\u00f3s, una neurosi. A la sala de reunions de l’Hotel de l’\u00d2pera, els excamarades s’entrenen per a no deixar-se intimidar per les acusacions, com si es trobaren davant un tribunal. Nom\u00e9s Max, el m\u00e9s d\u00e8bil \u2013segons opina Hans\u2013 fa deplorables concessions.<\/p>\n\n \u201cEstic conven\u00e7ut que no solament l’exc\u00e9s de consci\u00e8ncia, sin\u00f3 qualsevol tipus de consci\u00e8ncia \u00e9s una malaltia\u201d (\u201cMem\u00f2ries del subsol\u201d, Dostoievsky).<\/p>\n\n Max t\u00e9 la consci\u00e8ncia bruta i tend\u00e8ncia a acceptar-se com a assass\u00ed. A trav\u00e9s de la ironia i la mal\u00edcia, per\u00f2 tamb\u00e9 del sofriment d’una consci\u00e8ncia bruta, Max es fa tr\u00e0gic: No canvia de paper. Els seus excamarades han recuperat la seua imatge de \u201cbona gent\u201d, respectuosa amb les lleis (unes lleis que han canviat). Ells s\u00f3n gent sana: \u201cMax est\u00e0 malalt\u201d, diu Hans.<\/p>\n\n \u201cDespr\u00e9s d’anys d’estudis i observaci\u00f3 sobre els criminals de guerra, he arribat a la conclusi\u00f3 que, en una gran majoria, o no tenien consci\u00e8ncia o eren capa\u00e7os de desembarassar-se d’ella com qui ho fa de l’apendicitis\u201d (\u201cEls assassins estan entre nosaltres\u201d, Simon Wiesenthal).<\/p>\n\n Se m’ha preguntat diverses vegades durant el rodatge si el que estava fent era una pel\u00b7l\u00edcula pol\u00edtica. Responia que no. No ho \u00e9s des del moment en qu\u00e8 \u00e9s diferent de les pel\u00b7l\u00edcules que es definixen com a tal. No m’ocupe ni de personatges notoris ni \u00e9s la cr\u00f2nica d’uns fets precisos; tracte de la condici\u00f3 nazi. Les pel\u00b7l\u00edcules pol\u00edtiques s\u00f3n generalment alliberadores: aquells fets van acabar, aquells personatges ja no existixen, aquella situaci\u00f3 est\u00e0 all\u00e0 i no ac\u00ed, tots ho sabem i ning\u00fa pot enganyar-nos. En les pel\u00b7l\u00edcules pol\u00edtiques el blanc i el negre estan clarament definits i s\u00f3n diferents. En canvi, per a mi resulta interessant considerar els diferents tons del gris.<\/p>\n\n \u201cLentament vaig comprendre que entre blanc i negre hi havia diferents tons del gris: gris acer, perla, t\u00f3rtora. I tamb\u00e9 tons del blanc: tampoc les v\u00edctimes eren sempre innocents\u201d (\u201cEls assassins estan entre nosaltres\u201d, Simon Wiesenthal).<\/p>\n\n Ja que expose que l’\u00e9sser hum\u00e0 i la hist\u00f2ria s\u00f3n ambigus, la meua pel\u00b7l\u00edcula no \u00e9s alliberadora. \u201cNom\u00e9s les experi\u00e8ncies radicals i alliberadores de l’angoixa poden provocar en l’home la crisi de la qual emergix l’exist\u00e8ncia de llibertat\u201d (\u201cQ\u00fcestions de m\u00e8tode\u201d, Sartre). En les pel\u00b7l\u00edcules pol\u00edtiques, el p\u00fablic pot identificar-se amb els personatges justos. \u00c9s curi\u00f3s pensar com podrien identificar-se amb els meus protagonistes; se sentirien molt inc\u00f2modes. \u00c9s possible identificar-se amb un personatge ambigu? Recon\u00e9ixer-se en ell? Per a alguns podr\u00e0 semblar fins i tot una temptaci\u00f3 pecaminosa. Uns altres es negaran obertament. Si no fora aix\u00ed no s’explicaria per qu\u00e8 la gent desconeix tant la seua naturalesa. I aix\u00ed succe\u00efx que bons ciutadans, com els vienesos (per\u00f2 no solament ells), amants dels valsos i l’\u00f2pera, tingueren entre ells el m\u00e9s alt percentatge de criminals nazis, una quantitat que ning\u00fa haguera imaginat i que nom\u00e9s la guerra va posar en relleu. I qu\u00e8 fan els potencials assassins que hi ha entre nosaltres quan no hi ha guerra? La preparen.<\/p>\n\n Preferisc un altre tipus de preguntes sobre El portero de noche<\/strong>, relacionades amb aspectes i q\u00fcestions est\u00e8tiques que s\u00ed que considere decisions pol\u00edtiques.<\/p>\n\n L’uniforme de les SS \u00e9s horriblement bell. Era el predilecte de Hitler, la nina dels seus ulls. Eren la casta sacerdotal del Tercer Reich, monjos negres que cuidaven molt la disfressa i l’est\u00e8tica, com totes les castes sacerdotals. Va ser quasi un Orde Templer en ple segle XX. Conscient o inconscientment eren devots i estaven lligats a Hitler per un culte homoer\u00f2tic. I el cap era una esp\u00e8cie de \u201cverge\u201d intocable, que quan s’exposa en p\u00fablic ho fa en l’\u00e0mbit d’un marc molt estudiat, com a part d’un ritual (\u00e9s interessant llegir, referent a aix\u00f2, les mem\u00f2ries d’Albert Speer, l’arquitecte del Tercer Reich). En la pel\u00b7l\u00edcula, l’uniforme de les SS \u00e9s un fetitxe sexual conscientment assumit per tots dos protagonistes.<\/p>\n\n Si Mussolini va fer proselitisme basant-se en el masclisme mediterrani, Hitler el va fer segons un aspecte m\u00e9s cong\u00e8nit a la cultura alemanya: el del militarisme i el culte al cos. La devoci\u00f3 per Hitler \u00e9s m\u00e9s profunda, m\u00e9s esteticista, menys rural que la dedicada al Duce. Hitler \u00e9s estimat de manera particular. Speer diu en les seues mem\u00f2ries que cada vegada que es trobava en la seua pres\u00e8ncia experimentava una forta emoci\u00f3: \u201cEl 1r de maig se’ns va comunicar la mort d’Hitler. Vaig trobar l’estoig de tafilet roig amb la seua fotografia. No l\u2019havia obert mai. Tenia els nervis fets trossos i quan vaig traure el retrat vaig esclafir a plorar. La meua relaci\u00f3 amb el F\u00fcrher havia finalitzat, l’encantament s’havia trencat, la m\u00e0gia apagat\u201d (\u201cMem\u00f2ries del Tercer Reich\u201d).<\/p>\n\n Les SS han sigut un cos amb un alt potencial de narcisisme. D’altra banda, el carisma d’Hitler es fonamenta en l’ambig\u00fcitat: Ell \u00e9s la \u201cverge\u201d, mentre que el Duce \u00e9s el \u201cmascle\u201d. A It\u00e0lia es parla de la \u201cbellesa masculina\u201d sota el feixisme, a Alemanya existex el culte a la ra\u00e7a pura i la bellesa f\u00edsica. En la pel\u00b7l\u00edcula, el personatge de Bert, el ballar\u00ed, evoca tot aix\u00f2.<\/p>\n\n He triat Viena perqu\u00e8 adore la ciutat. El temps sembla detingut encara en la Primera Guerra Mundial, en 1914. \u00c9s el cor de la Mitteleuropa. A Viena la gent \u00e9s ordenada, precisa, els carrers s\u00f3n els m\u00e9s nets del m\u00f3n, tot funciona amb puntualitat. Adore Viena perqu\u00e8 all\u00ed he compr\u00e9s algunes coses, signes del nostre temps que van comen\u00e7ar all\u00ed, a principis del segle XX. La burgesia retratada per Klimt, per exemple, \u00e9s m\u00e9s inquietant que les vinyetes de Grosz: una burgesia elegant, sofisticada i retor\u00e7uda, cansada. Tamb\u00e9 els quadres de Schiele s\u00f3n un senyal: presagien la llarga pesta que vindr\u00e0. La bellesa de les figures de Klimt \u00e9s somni, \u00e9s il\u00b7lusi\u00f3 i \u00e9s trag\u00e8dia. Els assassins del nostre temps ja no s\u00f3n Jack l’Esbudellador. \u00c9s gent que cuida la indument\u00e0ria i l’aspecte, que no sap el que \u00e9s fins que adora a un cap i fins i tot llavors, fins i tot encara que actue, moltes vegades no ho sap. La fi de la guerra, la mort del l\u00edder, no comporta remordiment, sin\u00f3 desil\u00b7lusi\u00f3 per la fi del gran somni; aix\u00f2 \u00e9s el que roman. En 1957, any en qu\u00e8 est\u00e0 datada la pel\u00b7l\u00edcula, fa poc que han marxat les tropes sovi\u00e8tiques d’ocupaci\u00f3 i la ciutat repr\u00e9n la seua vida com si res haguera succe\u00eft. Els criminals xicotets i mitjans (\u00c0ustria registra el m\u00e9s alt nombre de criminals nazis) han tornat a les seues professions habituals, a pesar que mantenen els ulls oberts per a no caure en les xarxes d’una investigaci\u00f3. Estan en contacte entre ells, per a protegir-se. \u00c9s gent d’ordre, de b\u00e9, la mateixa que se senta al teu costat en l’\u00f2pera, menja el past\u00eds Sacher en la taula contigua a la teua i adora a Mozart. Res els distingix de les seues v\u00edctimes. Per\u00f2 a Viena, i nom\u00e9s all\u00ed, existix un subsol que jo he examinat. Un subsol ent\u00e9s en el sentit de Dostoievsky i Thomas Mann. Com pot ser pol\u00edtica una pel\u00b7l\u00edcula del subsol? No pot ser-ho perqu\u00e8 els meus protagonistes s\u00f3n irracionals, estan al l\u00edmit de tota l\u00f2gica. M’ha sigut bastant dif\u00edcil obtindre una parella digna d’un quadre de Klimt: sofisticada, retor\u00e7uda, amb un profund gust per all\u00f2 subterrani. Dirk Bogarde i Charlotte Rampling han aconseguit el que desitjava. S\u00f3n els actors amb el f\u00edsic menys \u201cpol\u00edtic\u201d que es puga imaginar. Per\u00f2 s\u00f3n figures tr\u00e0giques com totes les que encarnen una idea. I ac\u00ed s\u00f3n t\u00edpiques d’una Mitteleuropa segons la idea de Mann i Klimt, que incuba una malaltia profunda, els s\u00edmptomes de la qual s\u00f3n sol desxifrables entre les ombres del subsol.<\/p>\n\n El que he escrit pertany a l’\u00e0mbit de les not\u00edcies, experi\u00e8ncies i consideracions en les quals he treballat per a la meua pel\u00b7l\u00edcula. El portero de noche<\/strong>, no obstant aix\u00f2, \u00e9s una altra cosa, perqu\u00e8 en qualsevol cas \u00e9s una invenci\u00f3.<\/p>\n\n \u201cEs demana a l’autor que done compte de la unitat del seu text, que revele el sentit que el travessa, que l’articule sobre la hist\u00f2ria real que li ha servit d’inspiraci\u00f3\u2026 S\u00f3n procediments que minen i limiten el discurs, perqu\u00e8 l’obliguen a exercir un control sobre ell. Es demana a l’autor que siga qui done unitat, lla\u00e7os de coher\u00e8ncia i inserci\u00f3 en all\u00f2 real a l’inquietant llenguatge de la ficci\u00f3 segons procediments establits, que acaben per ser mecanismes de control\u201d, com ha escrit Michel Foucault.<\/p>\n\n LILIANA CAVANI, 1975<\/p>\n\n En 1965 vaig fer un reportatge especial per al Telegiornale, \u201cLa dona en la resist\u00e8ncia\u201d, i en aquella ocasi\u00f3 vaig tindre l’oportunitat d’entrevistar dos dones […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3227,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_jet_sm_ready_style":"","_jet_sm_style":"","_jet_sm_controls_values":"","_jet_sm_fonts_collection":"","_jet_sm_fonts_links":"","footnotes":""},"categories":[455],"tags":[1059,1058,1054,1056,1038,464,1057],"class_list":["post-3247","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-el-portero-de-noche-ca","tag-el-portero-de-noche","tag-liliana-cavani","tag-liliana-cavani-ca","tag-mostra-de-valencia-ca","tag-mostra-de-valencia","tag-palmera-dhonor"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/lamostradevalencia.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/Imagen-de-rodaje-con-Charlotte-Rampling-y-Liliana-Cavani-1024x576.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/lamostradevalencia.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/Rampling-y-Bogarde-1024x775.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/lamostradevalencia.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/Rampling.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/lamostradevalencia.com\/wp-content\/uploads\/2019\/09\/Rodaje-The-Night-Porter-\u00a9-Mario-Tursi.jpg\")