{"id":3193,"date":"2019-08-30T18:08:10","date_gmt":"2019-08-30T16:08:10","guid":{"rendered":"https:\/\/lamostradevalencia.com\/la-mostra-aposta-pel-futur-del-cinema-palesti\/"},"modified":"2019-08-30T18:10:42","modified_gmt":"2019-08-30T16:10:42","slug":"la-mostra-aposta-pel-futur-del-cinema-palesti","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/lamostradevalencia.com\/ca\/la-mostra-aposta-pel-futur-del-cinema-palesti\/","title":{"rendered":"LA MOSTRA APOSTA PEL FUTUR DEL CINEMA PALEST\u00cd"},"content":{"rendered":"\n

\u201cEl que va comen\u00e7ar com una iniciativa per a ajudar els cineastes joves ha madurat fins a convertir-se en un Laboratori Cinematogr\u00e0fic on s’aborden les necessitats dels directors, tant els principiants com els ja establits. El nostre \u00fanic prop\u00f2sit consistix a revitalitzar la cultura del cinema en Palestina, alliberant-la de l’abast de les ind\u00fastries europees convencionals i de Hollywood\u201d. Amb aquestes paraules defineix Hanna Atallah, fundador de Filmlab: Palestine, els objectius d’un projecte fundat en 2014 i inspirat en les experi\u00e8ncies personals dels seus impulsors amb joves palestins en els camps de refugiats de Jord\u00e0nia. All\u00ed es van adonar que el cinema era un vehicle creatiu, poder\u00f3s i poc convencional per a contar les seues pr\u00f2pies hist\u00f2ries personals i Filmlab: Palestine es va proposar documentar la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva palestina, aix\u00ed com les veus individuals i \u00faniques dins dels territoris ocupats i a l’estranger. El seu objectiu \u00e9s expandir i cultivar la cultura cinematogr\u00e0fica local al mateix temps que brinden el suport t\u00e8cnic i art\u00edstic que necessiten les veus emergents dels cineastes palestins. \u201cEn Filmlab creiem en el poder del cinema en la societat, at\u00e9s que el percebem com una important eina educativa i cultural, a m\u00e9s d’un mitj\u00e0 per a preservar la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva\u201d, afig Atallah.<\/p>\n\n

\u201c\u00c9s temps de contar hist\u00f2ries\u201d \u00e9s el lema mitjan\u00e7ant el qual promouen la cultura cinematogr\u00e0fica en Palestina al mateix temps que tracten de posar-la en el mapa de la ind\u00fastria audiovisual mundial. El seu treball es basa, fonamentalment, en la constant cooperaci\u00f3 i la coordinaci\u00f3. A trav\u00e9s d’aliances amb organitzacions afins, tant en Palestina com en altres pa\u00efsos, el seu objectiu \u00e9s crear una comunitat de cineastes i espectadors seguint una s\u00e8rie d’iniciatives que pretenen millorar les capacitats i crear ocupaci\u00f3 per als joves, enfortir la pol\u00edtica cultural, facilitar el di\u00e0leg entre diversos sectors de la ind\u00fastria, crear un centre per a cineastes palestins, fomentar el pensament cr\u00edtic en els xiquets i involucrar al p\u00fablic local en el desenvolupament org\u00e0nic del cinema palest\u00ed i integrar-lo en la seua vida quotidiana.<\/p>\n\n

\"\"<\/figure>\n

Enguany, Mostra de Val\u00e8ncia-Cinema del Mediterrani inicia una col\u00b7laboraci\u00f3 amb Filmlab: Palestine consistent en la projecci\u00f3 d’un programa de curtmetratges que contribuir\u00e0 a donar visibilitat a prometedors cineastes emergents com Wisam Al Jafari<\/strong>, director de l’imaginatiu \u201cAmbience\u201d, que aquest mateix any ha guanyat el tercer premi en la competici\u00f3 de la prestigiosa Cin\u00e9fondation del Festival de Cannes. Precisament Salah Abu Nimah<\/strong>, el protagonista de \u201cAmbience\u201d, \u00e9s el responsable de \u201cArea C\u201d (2018), un film que \u00e9s capa\u00e7 de posar un poquet de sentit de l’humor en la situaci\u00f3 que es viu a Cisjord\u00e0nia.\r\n\r\nEl programa inclou tamb\u00e9 \u201cThe Pipe\u201d (2019), el debut de Sami Zarour<\/strong>, un jove que ha treballat a les ordres de Muayad Alayan en t\u00edtols reconeguts a nivell internacional com \u201cLove, Theft and other Entanglements\u201d (2015) i \u201cLos informes sobre Sarah i Saleem\u201d (2018), que van poder veure’s l’any passat en la Mostra. O l’original \u201cBomb\u00f3\u201d (2017), de Rakan Mayasi<\/strong>, distingit com a millor curt en els festivals de Toronto i Bucarest. A m\u00e9s, la selecci\u00f3 compta amb \u201cAyny\u201d (2016), una xicoteta joia d’animaci\u00f3 dirigida a mitges entre Stefan Gieren<\/strong> i Ahmad Saleh<\/strong>; una adaptaci\u00f3 a l’\u00e0rab d’un relat de Raymond Carver signada per Said Zagha<\/strong> i titulada \u201cFive Boys and a Wheel\u201d (2016); aix\u00ed com dos treballs realitzats per dones: \u201cThe Chair\u201d (2017), on Laila Abbas<\/strong> q\u00fcestiona algunes tradicions locals, i \u201cThe White Elephant\u201d (2018), que se serveix d’imatges compartides en internet pels israelians durant la Guerra del Golf i festes de m\u00fasica trance<\/em> per a elaborar el retrat d’una adolescent palestina en els noranta. La seua directora, Shuruq Harb<\/strong>, va guanyar al juny d’enguany el primer premi de producci\u00f3 de videoart que concedeixen l’Han Nefkens Foundation i la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies, dotat amb 15.000 d\u00f2lars per a la producci\u00f3 d’un projecte art\u00edstic en v\u00eddeo.<\/p>\n\n

\n