![\"\"](\"https:\/\/lamostradevalencia.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Rufufu\u0301.jpg\")
Amb el desenvolupament econ\u00f2mic del pa\u00eds, la com\u00e8dia evoluciona a nivell tem\u00e0tic i es convertix en un espill de la realitat nacional m\u00e9s immediata. La s\u00e0tira de la pol\u00edtica feixista \u00e9s, per exemple, el ressort humor\u00edstic de pel\u00b7l\u00edcules com La marcha sobre Roma<\/strong> (Dino Risi, 1962) o Gli anni ruggienti<\/strong> (Luigi Zampa, 1962). Qualsevol aspecte de la vida italiana passa r\u00e0pidament a la pantalla, abans que hagi perdut vig\u00e8ncia, gr\u00e0cies a un prec\u00eds sentit de l’oportunitat. La corrupci\u00f3 de diversos estaments socials o l’absurd de certs costums seran denunciats per Zampa a El alcalde, el guardia y la jirafita<\/strong> (1960), mentre que el candent assumpte del divorci apareix en diverses produccions, sent la m\u00e9s c\u00e8lebre Divorcio a la italiana<\/strong> (Pietro Germi, 1961), que guanyaria, entre molts altres premis, l’Oscar al Millor Gui\u00f3 Original en 1963.<\/p>\n\n Curiosament, la cr\u00edtica italiana del moment no va valorar en tota la seua amplitud l’abast d’unes com\u00e8dies que serien rescatades en els anys setanta per una nova generaci\u00f3 de joves cin\u00e8fils i analistes que les van posar al lloc on seguixen des d\u2018aleshores, \u00e9s a dir, entre les millors pel\u00b7l\u00edcules de la hist\u00f2ria del cinema transalp\u00ed.<\/p>\n\n Entre els m\u00e9s destacats representants de la com\u00e8dia italiana de l’\u00e8poca destaca Dino Risi. La seua firma apareix en alguns dels cl\u00e0ssics indiscutibles del g\u00e8nere, com La marcha sobre Roma<\/strong>, El viudo<\/strong> (1959) o la inoblidable La escapada<\/strong> (1962), una celebraci\u00f3 de la vida en format de road movie. Seua \u00e9s tamb\u00e9 l’anomenada Trilogia Optimista, que tamb\u00e9 es projectar\u00e0 a la Mostra: Formada per Pobres, pero guapos<\/strong> (1957), Guapas, pero pobres<\/strong> (1957) i Pobre y millonario<\/strong> (1959), segueix les aventures de Romolo i Salvatore des dels primers jocs de seducci\u00f3 amb el sexe oposat al comen\u00e7ament de la vida matrimonial. Tres com\u00e8dies que anticipen el neorrealisme rosa, es distingixen per un to morda\u00e7 que es convertiria en segell distintiu de Risi i presenten una It\u00e0lia profundament canviant, que anuncia les revolucions econ\u00f2miques i socials de la d\u00e8cada dels seixanta.<\/p>\n\n L’altre gran nom propi de la com\u00e8dia a la italiana \u00e9s el de Mario Monicelli, director de Rufuf\u00fa<\/strong> (1958), amb la qual va guanyar la Concha de Plata a Sant Sebasti\u00e0, o La gran guerra<\/strong> (1959), premiada amb el Lle\u00f3 d’Or a Ven\u00e8cia. A m\u00e9s d’aquests dos t\u00edtols tan emblem\u00e0tics, la retrospectiva de la Mostra inclou tamb\u00e9 La armada Brancaleone<\/strong> (1966), divertid\u00edssima hist\u00f2ria d’\u00e8poca sobre les aventures d’un miserable cavaller medieval al qual segueixen un grapat de pat\u00e8tics servidors amb l’objectiu de conquerir el feu de Aurocastro.<\/p>\n\n Menys reivindicada, per\u00f2 igualment important, \u00e9s la figura de Pietro Germi, responsable de la ja esmentada Divorcio a la italiana<\/strong> i de Seducida y abandonada<\/strong> (1964), magn\u00edfica com\u00e8dia negra que li va valdre a Saro Uriz per guanyar el premi al millor actor a Cannes.<\/p>\n\n En el cicle de Mostra de Val\u00e8ncia-Cinema del Mediterrani es podran revisar tamb\u00e9 alguns t\u00edtols signats per mestres que van conrear molt diversos g\u00e8neres. \u00c9s el cas de Roberto Rossellini, present amb Dov’\u00e8 la libert\u00e0…?<\/strong> (1953), un dels seus films menys coneguts. Un conte filos\u00f2fic protagonitzat per un home (el gran Tot\u00f2) que ha complit condemna a la pres\u00f3 durant els anys de crepuscle i caiguda del feixisme, acusat d’assassinar l’amant de la seua dona. En tornar a la vida civil, no aconseguir\u00e0 reintegrar-se i tornar\u00e0 a la pres\u00f3, l’\u00fanic lloc on s’ha sentit feli\u00e7.<\/p>\n\n Tamb\u00e9 est\u00e0 present Federico Fellini amb Los in\u00fatiles<\/strong> (1953), la seua tercera pel\u00b7l\u00edcula, guanyadora del Lle\u00f3 de Plata a Ven\u00e8cia i una de les favorites de Stanley Kubrick. Ambientada en un labori\u00f3s poble de les costa adri\u00e0tica, seguix les perip\u00e8cies de cinc joves que trenquen l’harmonia de la comunitat perqu\u00e8 cap d’ells ha treballat mai i ni tan sols s’avergonyixen.<\/p>\n\n Els directors italians van comptar amb una basa extra: un grup d’actors magn\u00edfics i en estat de gr\u00e0cia. Un dels favorits del p\u00fablic va ser Tot\u00f2, que va intervenir en una cinquantena de t\u00edtols entre 1948 i 1960. C\u00f2mic amb arrels en la pantomima muda (se li ha definit com un encreuament entre Chaplin, Keaton i Max Linder), combinava la idiosincr\u00e0sia de les classes populars amb certa filosofia \u00e0crata. La seva peculiar fisonomia i talent c\u00f2mic van ser aprofitats al m\u00e0xim en la magistral Rufuf\u00fa<\/strong>, on interpreta al cap d’una absurda banda d’incompetents lladres. Les col\u00b7laboracions de Tot\u00f2 amb Pier Paolo Pasolini, especialment Pajaritos y pajarracos<\/strong> (1966), s\u00f3n l’admirable testament art\u00edstic d’un actor que va saber aprofitar la seua experi\u00e8ncia en el terreny de la revista per acomodar-se amb enginy a les exig\u00e8ncies que li plantejava el cinema.<\/p>\n\n Vittorio Gassman mai ha estat millor dirigit que en les com\u00e8dies lleugeres que va interpretar a les ordres de Risi o Monicelli. Encara que havia fet papers dram\u00e0tics pr\u00e8viament, va ser la seua encarnaci\u00f3 d’un dels maldestres delinq\u00fcents de Rufuf\u00fa la que li va obrir les portes de la com\u00e8dia i li va permetre convertir-se en un dels actors favorits dels italians, gr\u00e0cies a films com La gran guerra, la seq\u00fcela Rufuf\u00fa da el golpe (Nanny Loy, 1959), La escapada, La marcha sobre Roma o La armada Brancaleone<\/strong>.<\/p>\n\n Un altre dels estrafolaris atracadors de Rufuf\u00fa<\/strong> era el gran Marcello Mastroianni, que va tornar a coincidir amb Gassman en la continuaci\u00f3 d’aquella i a La gran guerra<\/strong>. Actor fetitxe de Fellini, es consagraria com a comediant gr\u00e0cies al d\u00edptic format per Divorcio a la italiana<\/strong> i Matrimonio a la italiana<\/strong> (1964), on Mastroianni no \u00e9s el seductor triomfant, sin\u00f3 l’infeli\u00e7 mascle eternament derrotat i sotm\u00e8s. En Divorcio a la italiana<\/strong>, es desf\u00e0 de la seua esposa per casar-se amb una joveneta que li enganyar\u00e0 a la primera ocasi\u00f3. I en Matrimonio a la italiana<\/strong> \u00e9s un xicotet propietari que ha fet de la seua amant una segona mare, que t\u00e9 cura dels seus negocis i amb qui es veu obligat a casar-se per con\u00e8ixer el fill que han tingut.\r\nA Alberto Sordi, un altre dels rostres ineludibles de la com\u00e8dia italiana, podem vore-ho com un dels in\u00fatils de Fellini, al costat de Gassman a La gran guerra<\/strong>, com el vidu de Dino Risi, protagonitzant Todos a casa<\/strong> (Luigi Comencini, 1960) o encarnant al gu\u00e0rdia municipal de El alcalde, el guardia y la jirafita<\/strong>, on el secunda Vittorio de Sica, al seu torn reconegut director de films com Matrimonio a la italiana<\/strong>. De la mateixa manera, a Ugo Tognazzi se li pot trobar donant la r\u00e8plica a Gassman a La marcha sobre Roma<\/strong> o com el marit obsessionat per la suposada infidelitat de la seua esposa en Celos a la italiana<\/strong> (Antonio Pietrangeli, 1964), on t\u00e9 com a oponent femenina a Claudia Cardinale, una de les moltes actrius de les quals tamb\u00e9 es gaudir\u00e0 en el cicle; entre elles, Sophia Loren, Stefania Sandrelli, Catherine Spaak, Silvana Mangano … Tots ells formen part d’un aut\u00e8ntic fest\u00ed per als amants de la com\u00e8dia.<\/p>\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Mostra de Val\u00e8ncia-Cinema del Mediterrani celebra l’edat daurada de la com\u00e8dia italiana amb una retrospectiva de vint pel\u00b7l\u00edcules que inclou els t\u00edtols m\u00e9s importants del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3160,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_jet_sm_ready_style":"","_jet_sm_style":"","_jet_sm_controls_values":"","_jet_sm_fonts_collection":"","_jet_sm_fonts_links":"","footnotes":""},"categories":[455],"tags":[1043,1041,1044,1042,464,1038],"class_list":["post-3163","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-comedia-ca","tag-comedia","tag-italia-ca","tag-italia","tag-mostra-de-valencia","tag-mostra-de-valencia-ca"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/lamostradevalencia.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/La-escapada-1024x552.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/lamostradevalencia.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Los-inu\u0301tiles.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/lamostradevalencia.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/Matrimonio-a-la-italiana-1024x533.jpg\")