L\u2019art casa amb all\u00f2 social, especialment al Sud. Aquesta \u00e9s una de les tesis principals de\u00a0<\/span>\u2018<\/span>Pizza fritta\u2019<\/strong>, una altra de les propostes a concurs de la Mostra de Val\u00e8ncia, que s\u2019acaba de presentar a la premsa, i que transita entre el documental i la ficci\u00f3.<\/span> Dos propostes entre el documental i la ficci\u00f3 protagonitzen la Secci\u00f3 Oficial d\u2019aquesta jornada L\u2019art casa amb all\u00f2 social, especialment al Sud. Aquesta \u00e9s una […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":30566,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_jet_sm_ready_style":"","_jet_sm_style":"","_jet_sm_controls_values":"","_jet_sm_fonts_collection":"","_jet_sm_fonts_links":"","footnotes":""},"categories":[455],"tags":[],"class_list":["post-30563","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"yoast_head":"\n
Com han contat el seu director\u00a0<\/span>Domingo de Luis i la seua productora Mar\u00eda del Pino Santana,<\/strong>\u00a0el documental est\u00e0 rodat al barri napolit\u00e0 de la Sanit\u00e0, on va n\u00e0ixer el gran c\u00f2mic Tot\u00f2 i que tamb\u00e9 ha sigut testimoni de generacions marcades per la pobresa i la viol\u00e8ncia de la Camorra. No obstant aix\u00f2, la c\u00e0mera de l\u2019espanyol prefereix recrear-se en el Nuovo Teatro Sanit\u00e0, el primer del m\u00f3n que acull una esgl\u00e9sia, finan\u00e7at, entre altres, per Roberto Saviano.<\/span>
Els seus fundadors intenten canviar la vida no sols dels espectadors, sin\u00f3 tamb\u00e9 dels habitants del barri convertint-los en protagonistes de les seues creacions. \u201cEl teatre \u00e9s on ells poden desfogar-se. N\u00e0pols t\u00e9 una cultura art\u00edstica bestial \u2014assegura el director\u2014. Hi ha xiquets analfabets, per\u00f2 saben qui \u00e9s\u00a0<\/span>Tiziano. Un altre dels protagonistes canta \u00f2pera sense haver anat mai a classe. L\u2019art ha sigut la base de la redempci\u00f3. De fet,\u00a0<\/span>el t\u00edtol al\u00b7ludeix al fet que durant la Segona Guerra Mundial les dones van haver d\u2019empoderar-se i, en compte de fer la pizza al forn, com que no tenien llenya, aprofitaven que s\u00ed que hi havia oli per a al\u00e7ar la fam\u00edlia.\u201d<\/strong>
La cinta parteix de la realitat, per\u00f2 proposa un joc ficcionat: posar en escena una obra de teatre en qu\u00e8 una \u00e0via ensenya a cuinar un plat al seu n\u00e9t. Eixe c\u00e0sting ens porta a anar saltant d\u2019un a un altre dels habitants d\u2019aquest rac\u00f3 tan particular del planeta.\u00a0<\/span>Fins que ens topem amb Ivan, un xiquet que somia a ser el millor xef de N\u00e0pols, i que \u00e9s capa\u00e7 de menjar-se la c\u00e0mera. \u201c<\/span>Aquest xiquet representa que l\u2019ensomni pot salvar-nos. Ell \u00e9s el present, tamb\u00e9 el passat (per tot eixe historial que t\u00e9) i representa el futur. Li vam proposar que imaginara que sa mare havia mort, per\u00f2 despr\u00e9s descobr\u00edrem que la seua hist\u00f2ria personal era molt m\u00e9s forta\u201d,<\/strong>\u00a0apunta Domingo de Luis.<\/span>
Es tracta del seu primer llargmetratge despr\u00e9s de curts molt premiats com\u00a0<\/span>\u2018\u00daltima toma\u2019 (2007), \u2018La ni\u00f1a\u2019 (2016) i \u2018Zapato rojo\u2019 (2019). El director i la productora es mostren sorpresos de trobar-se competint en la Secci\u00f3 Oficial amb altres propostes h\u00edbrides<\/span>: \u201cSara Mansanet est\u00e0 demostrant una nova manera d\u2019entendre i regenerar, i aposta per una mirada en qu\u00e8 no \u00e9s el creador qui s\u2019imposa a la realitat, sin\u00f3 la realitat la que guia el director\u201d, conclou de Luis.<\/strong>
Tamb\u00e9 transita pel cam\u00ed del documental la segona proposta del dia del certamen,\u00a0<\/span>\u201850 meters\u2019,<\/strong>\u00a0concretament, a la piscina d\u2019entrenament de cinquanta metres d\u2019un equip d\u2019aer\u00f2bic aqu\u00e0tic compost per homes majors de setanta anys al Caire. All\u00e0 trobem Yomna Khattab, directora debutant, que lluita per fer realitat la seua primera pel\u00b7l\u00edcula i reconciliar-se amb son pare.<\/span>
De menuda, el pare la mirava a trav\u00e9s de la c\u00e0mera \u2014i veiem bona part d\u2019eixe metratge integrat en la pel\u00b7l\u00edcula\u2014 i ara \u00e9s ella qui filma el seu progenitor. La proposta, malgrat tocar temes com l\u2019envelliment i la mort, no est\u00e0 exempta d\u2019humor; per exemple, l\u2019\u00fanic que no confessa la seua edat davant la c\u00e0mera \u00e9s el coquet de son pare.<\/span>
La cineasta, que no va poder arribar a Val\u00e8ncia per la cancel\u00b7laci\u00f3 del seu vol des del Caire, assegura que \u201cquan vaig fer 35 anys, em vaig enfrontar a aquesta fase cr\u00edtica de prendre decisions. Estava atrapada en la imatge convencional d\u2019una dona perfecta de l\u2019Orient Mitj\u00e0 en una classe mitjana alta. Necessitava tindre una fam\u00edlia, dos fills i una carrera amb gran potencial. Coses que no sols no tenia la nit del meu 35 aniversari, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, no volia\u201d.<\/strong>\u00a0Per aix\u00f2 va deixar la seua faena i va comen\u00e7ar a fer pel\u00b7l\u00edcules.<\/span>
En aquest primer llargmetratge, se centra en els 70 anys que va a fer el seu progenitor, per\u00f2 durant el rodatge descobreix moltes m\u00e9s coses d\u2019ell, segons ella mateixa confessa: \u201cObserve com gestiona les decisions que va prendre a la meua edat. El percep com un pare progressista que sempre ha sigut el meu amic. Quan necessitava un pare, ell m\u2019ajudava. Vaig cr\u00e9ixer sabent que ell no volia tindre fills. Ho intu\u00efa abans que m\u2019ho anunciara davant la c\u00e0mera un dia de rodatge. Hui em pregunte si vull ser mare o no i no puc relacionar aquesta pregunta amb les decisions de vida de mon pare.\u201d<\/span>
Tots dos directors, que amb les seues cintes opten a la\u00a0<\/span>Palmera d\u2019Or, confessen que el que van trobar en tancar el rodatge va ser molt m\u00e9s sorprenent del que havien previst. Per tant, coincideixen que\u00a0<\/span>\u201cens vam vore desbordats per la realitat\u201d.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"