Lucile Hadzihalilovic \u00e9s una persona molt m\u00e9s somrient del que les seues pel\u00b7l\u00edcules pogueren donar a entendre. Ha acudit a la Mostra de Val\u00e8ncia a trobar-se amb el p\u00fablic: amb aquells que ja coneixien les seues prefer\u00e8ncies per les inf\u00e0ncies fosques i amb els qu\u00e8 ho han descobert en les projeccions d’estos\u00a0dies. Ni la seua manera de fer, ni les seues prefer\u00e8ncies s\u00f3n les habituals del cine\u00a0franc\u00e9s: “Quan estudiava cine\u00a0a Par\u00eds a tots els meus companys els agradava Truffaut i Rohmer, un company i jo, que \u00e9rem bastant rebels i est\u00e0vem molt m\u00e9s interessats en gent com Spielberg, escriviem\u00a0en les parets \u2018E.T.\u2019, \u2018E.T.\u2019, \u2018E.T.\u2019, per a protestar”. Considera que apostar pel g\u00e8nere continua sent molt complicat: “A Fran\u00e7a, per exemple, hem de passar per tota una s\u00e8rie de filtres per a obtindre subvencions i les meues pel\u00b7l\u00edcules no solen fer-ho amb facilitat”. Encara que\u00a0<\/span>es<\/strong>\u00a0<\/span>considera optimista, creu que les coses han comen\u00e7at a canviar amb fites com la Palma d’Or de Cannes per a \u2018Titane\u2019, de Julia Ducournau.<\/strong> La directora Lucile Hadzihalilovic es troba amb el p\u00fablic de la Mostra de Val\u00e8ncia despr\u00e9s d’haver projectat tots els seus treballs en la Secci\u00f3 Focus […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":17504,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_jet_sm_ready_style":"","_jet_sm_style":"","_jet_sm_controls_values":"","_jet_sm_fonts_collection":"","_jet_sm_fonts_links":"","footnotes":""},"categories":[455],"tags":[],"class_list":["post-17509","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"yoast_head":"\n
A tots aquells que acudisquen a les sales a veure les seues pel\u00b7l\u00edcules, la cineasta els recomana:\u00a0<\/span>\u201cDeixen-se portar, no tracten de \u2018comprendre\u2019 sin\u00f3 de sentir\u201d:<\/strong>\u00a0\u201cLes meues pel\u00b7l\u00edcules s\u00f3n relats simbolistes que extrauen les seues imatges de l’inconscient, imatges que es poden llegir de diverses maneres. Com a espectadora, m’agrada que les pel\u00b7l\u00edcules estiguen obertes a la interpretaci\u00f3, i fins i tot tindre la llibertat de perdre’m en elles. Intente fer el mateix amb les meues pr\u00f2pies pel\u00b7l\u00edcules. Malgrat la seua estranyesa i aspecte esborronador, parlen d’emocions universals\u201d, comenta la directora.<\/span>
Nascuda el 7 de maig de 1961 a Li\u00f3, la cineasta \u00e9s filla de pares bosnians. Prompte la fam\u00edlia es va traslladar al Marroc (van viure en Esauira i Casablanca), on Hadzihalilovic va viure fins als 17 anys. Va estudiar a Par\u00eds, primer a l’Escola Superior d’Estudis Cinematogr\u00e0fics i despr\u00e9s a l’Escola Nacional d’Oficis d’Imatge i So. En el seu projecte de graduaci\u00f3, \u2018<\/span>Mort de Nono (1987)\u2019<\/strong>, ja s’apuntaven alguns trets del seu particular estil, caracteritzat per apartar-se de les l\u00f2giques que poblen el mitj\u00e0 cinematogr\u00e0fic i capbussar-se de ple en l’on\u00edric.<\/span>
El p\u00fablic de la Mostra ha pogut gaudir de les seues pel\u00b7l\u00edcules sobre la inf\u00e0ncia en escenaris misteriosos, repletes de simbolisme i ressons psicoanal\u00edtics, que han convertit a Lucile Hadzihalilovic en una de les veus amb m\u00e9s personalitat del circuit cinematogr\u00e0fic internacional. S’han vist tots els seus llargmetratges:\u00a0<\/span>\u2018Innocence\u2019 (2004)<\/strong>,\u00a0<\/span>\u00a0\u2018Evolution\u2019 (2015)<\/strong>\u00a0y\u00a0<\/span>\u2018Earwig\u2019 (2021)<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 una selecci\u00f3 dels seus curtmetratges i migmetratges: \u2018<\/span>\u2018De natura\u2019 (2018)<\/strong>,\u00a0<\/span>\u2018Nectar\u2019 (2014)\u00a0<\/strong>i<\/span>\u00a0\u2018La bouche de Jean-Pierre\u2019(2014)<\/strong>.\u00a0<\/span>
Assegura que\u00a0<\/span>“molta gent no concep que les dones puguen fer cinema de terror tan brutal.\u00a0<\/strong>El meu problema \u00e9s que no poden adscriure’m a un g\u00e8nere en concret. Aix\u00f2 m’ha fet les coses m\u00e9s dif\u00edcils que ser una dona cineasta. Reconec que em sent encasellada en dos aspectes: un \u00e9s el cine\u00a0de g\u00e8nere (si els meus guions s\u00f3n fant\u00e0stics o no) i una altra \u00e9s ser dona. Algunes persones em diuen que soc la seua directora favorita i no ho considere una floreta. \u00c9s positiu que existisquen realitzadores, per\u00f2 al final l’important \u00e9s que ens consideren \u00e9ssers humans que fem cine.”<\/span>
La 37a edici\u00f3 del festival compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Cultura (IVC), Rambleta, Val\u00e8ncia Film Office,\u00a0<\/span>Barreira Arte + Dise\u00f1o i \u00c0 Punt M\u00e8dia com a mitj\u00e0 oficial.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"