Despr\u00e9s de la seua estrena a Cannes, \u2018Magdala\u2019 ha arribat hui a la secci\u00f3 oficial de la Mostra de Val\u00e8ncia de la m\u00e0 del seu director, el franc\u00e9s Damien\u00a0Manivel. Una recreaci\u00f3 del personatge b\u00edblic de Mar\u00eda Magdalena que el cineasta capta en l’oc\u00e0s de la seua vida, retirada del m\u00f3n, vivint en sintonia amb la naturalesa, i rememorant al seu amor perdut, el mateix Jes\u00fas.<\/p>\n
La idea d’abordar la figura de Mar\u00eda Magdalena, ha explicat el director despr\u00e9s del passe\u00a0de la seua pel\u00b7l\u00edcula als Cines Babel, va sorgir quan estava muntant la seua anterior pel\u00b7l\u00edcula\u00a0\u2018Les Enfants d’Isadora\u2019 en la qual la\u00a0prestigiosa ballarina, core\u00f2grafa i actriu afroamericana Elsa Wolliaston<\/strong>\u00a0al\u00e7a els ulls al cel: \u201cLi vaig trobar un accent m\u00edstic i em vaig dir que havia de fer una pel\u00b7l\u00edcula amb ella sobre el sagrat. Primer vaig pensar en la figura de la monja per a descobrir despr\u00e9s que era la santa la que m’interessava. El viatge de Mar\u00eda Magdalena planteja la q\u00fcesti\u00f3 de l’exili, la fe, la contemplaci\u00f3 m\u00edstica i, sobretot, l’amor boig\u201d.<\/p>\n Les pintures, poemes i les llegendes de l’Edat Mitjana van ser fonts d’inspiraci\u00f3 per a Manivel per a plasmar l’ess\u00e8ncia de la\u00a0seua protagonista: \u201cHi ha poques representacions d’una Maria Magdalena anciana. Hi ha, no obstant aix\u00f2, una magn\u00edfica escultura de Donatello, on ella est\u00e0 demacrada, amb les seues robes fetes esquin\u00e7alls. El que em va animar com a cineasta va ser somiar amb el que podria haver ocorregut en eixe\u00a0bosc. Com s’alimentava, dormia, observava el m\u00f3n al seu voltant i en qu\u00e8 pensava?\u201d. La pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s, per tant, \u201cun ensomni sobre la seua ermita i m\u00e9s concretament sobre els \u00faltims dies de la seua vida. Hi ha molt poca documentaci\u00f3 sobre ella. Nom\u00e9s sabem que va passar trenta anys all\u00ed i que quan va morir, els \u00e0ngels la van portar al cel. No \u00e9s molt, aix\u00ed que deixa espai per al meu treball com a cineasta\u201d.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 del tema religi\u00f3s, per al cineasta franc\u00e9s Mar\u00eda Magdalena continua sent una figura de plena actualitat:\u00a0\u201cElla diu no al m\u00f3n, tria acabar els seus dies, sola, en la naturalesa. La seua radicalitat \u00e9s intemporal, podria ser una resposta a l’\u00e8poca actual. Ella em fascina i m’inspira en la pr\u00e0ctica del meu art\u201d.<\/strong><\/p>\n En \u2018Magdala\u2019 els records i visions del seu protagonista es representen literalment:\u00a0\u201cVolia filmar artesanalment i ing\u00e8nuament miracles<\/strong>. He vist quadres on\u00a0els sants ofereixen literalment els seus cors. \u00c9s una imatge tan clara que volia permetre’m el mateix cinematogr\u00e0ficament. Molt prompte vaig tindre al cap la imatge de la resurrecci\u00f3 de l’ocell. Vaig veure un ocell xicotet, diminut comparat amb l’enorme cos d’Elsa, i vaig pensar que hi havia alguna cosa que es movia en esta\u00a0relaci\u00f3 de proporcions\u201d.<\/p>\n Per a\u00a0Manivel, fer una pel\u00b7l\u00edcula significa tindre almenys dos projectes, \u201cun projecte de superf\u00edcie que ha de ser sentit, personal, i davall d’esta\u00a0superf\u00edcie, ha d’haver-hi un segon projecte m\u00e9s secret que mantinga viua\u00a0la meua emoci\u00f3\u201d. En \u2018Magdala\u2019 filma a un personatge b\u00edblic que est\u00e0 vinculat a una her\u00e8ncia i ofereix al mateix temps \u201cuna mort cinematogr\u00e0fica a Elsa Wolliaston\u201d, el seu projecte secret: \u201cHe treballant amb ella durant tretze anys, filmant-la i encara vull filmar-la. El m\u00e9s important per a mi era donar-li un paper principal que fora digne del seu talent i poder. Necessitava donar-li eixe\u00a0regal. I a canvi, ella em va donar un enorme tamb\u00e9\u201d.<\/p>\n Respecte al personatge de Jes\u00fas, el cineasta assegura que va fer un c\u00e0sting i va trobar a\u00a0Saphir Shraga,<\/strong>\u00a0que immediatament li va impressionar: \u201cNo est\u00e0 molt present en la pel\u00b7l\u00edcula perqu\u00e8 considerava que no havia d’apar\u00e9ixer molt. I va mantindre una cara, una m\u00e0, un somriure brillant, una veu. Vaig intentar capturar-ho com un home com tu o com jo.\u00a0Mar\u00eda Magdalena i ell s\u00f3n dues persones de carn i os que que s’estimen”.<\/strong>\u00a0En este sentit, era essencial per a mi filmar la petjada del que eren l’u per a l’altre entre si en reunir-los per a l’escena del riu. \u00c9s el record de Mar\u00eda Magdalena, el seu somni.\u00a0Volia filmar la forma en qu\u00e8 es miren l’u a l’altre, el contacte sensual de les seues mans mans unides, la simple bellesa dels seus cossos nus a la llum del sol, el silenci abans que un dest\u00ed tr\u00e0gic els separe\u201d..<\/p>\n Respecte a la mort de Mar\u00eda Magdalena, Manivel, ho va fer d’una manera molt concreta: \u201cPerqu\u00e8 l’espectador sentira que la mort pot succeir pac\u00edficament, que nom\u00e9s \u00e9s el temps el que passa, que malgrat el dolor, no \u00e9s tan greu. I al mateix temps, volia que esta mort fora grandiosa, brillant i dol\u00e7a. El fet que s’haja desenvolupat en una cova canvia tot, ens retorna a la pintura\u201d.<\/p>\n En comparaci\u00f3 amb altres directors, Manivel concep l’escriptura com un proc\u00e9s en curs<\/strong>: \u201cJo ja tinc imatges al meu cap perqu\u00e8 he estat preparant el rodatge durant molts mesos, per\u00f2 el meu plaer com a director \u00e9s arribar al lloc de rodatge sense saber el que far\u00e9, descobrir, per exemple, un arbre amb una forma particular, mostrar-lo a l’equip i crear una escena amb eixe\u00a0arbre en eixe\u00a0moment. S\u00e9 per experi\u00e8ncia que el que em sorpr\u00e9n sempre m’agrada m\u00e9s que el que he escrit. escrit. Si un detall, una llum o un gest accidental em crida l’atenci\u00f3, va modificar l’escena per a integrar-lo. Tot s’inventa constantment, en el present\u201d.<\/p>\n Enfront de les possibles reaccions dels creients, el cineasta assegura que amb aquesta pel\u00b7l\u00edcula intenta aconseguir una sensibilitat lligada a coses molt simples, molt materials, com el cos, la vellesa, el sofriment, i tamb\u00e9 a q\u00fcestions m\u00e9s interiors, com l’espiritualitat, la soledat, l’exili, el duel, l’amor apassiona<\/strong>t: \u201cNo s\u00e9 si soc creient no em plantege la q\u00fcesti\u00f3 d’esta\u00a0manera, per\u00f2 estic conven\u00e7ut de la pres\u00e8ncia de Mar\u00eda Magdalena i del fet que, a trav\u00e9s d’Elsa, he intentat captar una part d’esta pres\u00e8ncia. \u00c9s el que va fer Donatello en la seua escultura. El que fa Rilke quan escriu un poema. Intentem captar coses. Hi ha un esperit, aix\u00f2 \u00e9s segur, i pot ser captat per la fotografia, per la pintura, per un poema o una pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n La 37a Mostra de Val\u00e8ncia \u2013 Cinema del Mediterrani, que se celebra fins al 30 d’octubre, compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u00b4Institut Valenci\u00e0 de Cultura (IVC), Rambleta, Val\u00e8ncia Film Office, Barreira Arte +\u00a0Dise\u00f1o\u00a0i \u00c0 Punt M\u00e8dia com a mitj\u00e0 oficial.<\/p>\n Pr\u00f2xims passes\u00a0de \u2018Magdala\u2019 El cineasta franc\u00e9s competeix en la Mostra de Val\u00e8ncia amb \u2018Magdala\u2019, protagonitzada per la ballarina afroamericana Elsa Wolliaston, de 78 anys Despr\u00e9s de la seua […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":17466,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_jet_sm_ready_style":"","_jet_sm_style":"","_jet_sm_controls_values":"","_jet_sm_fonts_collection":"","_jet_sm_fonts_links":"","footnotes":""},"categories":[455],"tags":[],"class_list":["post-17461","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"yoast_head":"\n
\nDijous 27 a les 18.00
\nDivendres 28 a les 18:00h<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"