Llu\u00eds Rivera. 50 anys al marge <\/b>\u00e9s <\/span>el cicle amb qu\u00e8 la Mostra de Val\u00e8ncia, programada del 20 al 30 d’octubre, reivindicar\u00e0 la figura d’un dels cineastes clau del cine experimental espanyol. Un recorregut vital i professional per mig segle d’imatges a contra corrent, moltes d’elles projectades \u00fanicament en els cineclubs dels anys setanta i huitanta, que el festival posar\u00e0 esta tardor a l’abast del p\u00fablic. De manera paral\u00b7lela, el certamen recupera enguany la seua publicaci\u00f3<\/span> \u2018Quaderns de la Mostra\u2019,<\/b> que dedicar\u00e0 en volum monogr\u00e0fic al director.<\/span><\/p>\n Allunyada dels circuits comercials, modes i tend\u00e8ncies, l’obra de Llu\u00eds Rivera (Val\u00e8ncia, 1947) se sustenta en una experimentaci\u00f3 cont\u00ednua sobre l’art de fer cine sense necessitat de contar hist\u00f2ries. Assajos cinematogr\u00e0fics que mostren com fer i ensenyar les coses que passen fins i tot quan no passa res. Una investigaci\u00f3 constant sobre el proc\u00e9s manual de fabricaci\u00f3 de les imatges en qu\u00e8 Rivera reflexiona sobre el pas del temps i els seus efectes, els espais desapareguts o la mem\u00f2ria hist\u00f2rica a trav\u00e9s del collage, el reciclatge i la manipulaci\u00f3 de metratges descartats o el joc entre els textos, el so i les imatges.<\/span><\/p>\n La presidenta de Mostra de Val\u00e8ncia, Gloria Tello, es felicita perqu\u00e8 el festival permeta \u201crec\u00f3rrer la traject\u00f2ria, tan apassionant com intermitent, d’este vers lliure del cinema que va iniciar la seua carrera professional en la d\u00e8cada dels setanta per a revelar-se com un dels membres m\u00e9s actius -i l’\u00fanic que seguix vinculat hui a l’audiovisual- del denominat Cinema Independent Valenci\u00e0. A m\u00e9s, Rivera va participar en la fundaci\u00f3 de l’Associaci\u00f3 de Directors de Cinema Valenci\u00e0 i de la Federaci\u00f3 Valenciana de l’Audiovisual, i va treballar com a realitzador en Canal 9 m\u00e9s de vint anys\u201d.<\/span><\/p>\n Format com a t\u00e8cnic publicitari, Rivera comen\u00e7\u00e0 a treballar en la productora Novimag en 1971 i eixe mateix any va realitzar el seu primer curtmetratge, <\/span>\u2018Piensa que ma\u00f1ana puede ser el primer d\u00eda del resto de tu vida\u2019<\/b>, una adaptaci\u00f3 lliure de \u2018La metamorfosi\u2019 de Kafka, protagonitzat per un jove atabalat per l’autoritarisme del seu entorn. Un any m\u00e9s tard roda un dels seus t\u00edtols millor considerats: <\/span>\u2018Travelling\u2019<\/b> (1972), amb el qual entrar\u00e0 per dret propi en la hist\u00f2ria del cine experimental espanyol. Una reflexi\u00f3 sobre el fet cinematogr\u00e0fic en qu\u00e8 capta el proc\u00e9s t\u00e8cnic de realitzaci\u00f3 d’una pel\u00b7l\u00edcula amb els seus propis elements com a protagonistes. Una obra que es filma a si mateixa i que va formar part del cicle \u2018Cinema experimental i d’avantguarda\u2019 que van projectar en 1983 el Centre Pompidou de Par\u00eds i les Filmoteques de Madrid, Barcelona i Saragossa, i que va ser inclosa en<\/span> \u2018Del \u00e9xtasis al arrebato’<\/span>, una selecci\u00f3 dels treballs m\u00e9s rellevants del cine espanyol d’avantguarda editada pel Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona i projectada en espais com ara el Museu Reina Sofia de Madrid, l\u2019Australian Centre for the Moving Image de Melbourne o la National Gallery of Art de Washington.<\/span><\/p>\n Per mostrar la naturalesa del cinema com a mercaderia de consum, Rivera es va embarcar despr\u00e9s en <\/span>\u2018<\/b>Personajes para una historia\u2019\u00a0(1974), <\/b>on a partir de materials descartats de rodatges comercials constru\u00efx una pel\u00b7l\u00edcula sota la tesi que qualsevol cosa treta de context pot convertir-se en espectacle, des de la producci\u00f3 d’un moble o la realitzaci\u00f3 d’un pentinat. El seu proc\u00e9s d’experimentaci\u00f3 prossegueix amb <\/span>\u2018Una jornada m\u00e1s\u2019 (1976)<\/b>, <\/span>set seq\u00fc\u00e8ncies que narren el dia d’una persona corrent i que en la primera va tindre com a \u00fanica banda sonora les converses de la policia durant una manifestaci\u00f3.<\/span><\/p>\n El p\u00fablic podr\u00e0 gaudir, a m\u00e9s, dels seus treballs desenvolupats amb l’arribada del nou segle, caracteritzats per executar-se en el context dom\u00e8stic que va propiciar l’accessibilitat de les eines digitals i que va accentuar la seua autonomia fins a convertir-lo en un vertader <\/span>outsider.<\/span><\/i> Fruit d’este context \u00e9s \u2018<\/span>La vida es eso que pasa mientras t\u00fa est\u00e1s haciendo otra cosa\u2019 (2002)<\/b>,<\/span> un pla fix d’un moble amb compartiments que conformen una multi pantalla on se simultaniegen imatges mentre se senten di\u00e0legs escrits per Carles Alberola;<\/span> \u2018Desde la terraza\u2019<\/b> (2005)<\/b>, el di\u00e0leg entre un pare i un fill en un terrat amb vistes a la ciutat de Val\u00e8ncia; o <\/span>\u2018<\/span>La v\u00edspera\u2019 (2009),<\/b> reconstrucci\u00f3 documental d’una detenci\u00f3 patida en 1972, on el cineasta evoca els seus anys de milit\u00e0ncia pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de la seua jubilaci\u00f3 laboral, Rivera va prosseguir amb t\u00edtols com ara <\/span>\u2018<\/span>Cos mortal\u2019 (2010)<\/b>, adaptaci\u00f3 del poema hom\u00f2nim de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s en qu\u00e8 recorre els carrers de Val\u00e8ncia rendint al mateix temps un homenatge a Ovidi Montllor;<\/span> \u2018<\/span>S\u00f3lo una vez al a\u00f1o\u2019 (2011),<\/b> una invocaci\u00f3 a la mem\u00f2ria per a revisitar espais i trobades sexuals passades; o <\/span>\u2018A Day in the Life\u2019 (2012), <\/b>una reflexi\u00f3 personal sobre els atemptats de l’11 de setembre; <\/span>\u2018<\/i><\/b>La visita\u2019 (2014), <\/b>un recorregut per l’estat ru\u00efn\u00f3s de l’antiga impremta Vila; <\/span>\u2018<\/span>B\u00e9 immaterial\u2019 (2017), <\/b>on recicla imatges televisives per<\/span> resignificar els rituals de la tradici\u00f3 festiva de la masclet\u00e0<\/span>;<\/span><\/i> o <\/span>\u2018<\/span><\/i>Vis a vis\u2019 <\/i><\/b>(2019), <\/b>constru\u00efda amb el remuntatge de material de diversos films per a adults.<\/span><\/p>\n El cicle monogr\u00e0fic recull tamb\u00e9 <\/span>\u2018<\/span>40 a\u00f1os con el culo al aire\u2019 (2019), <\/b>documental retrospectiu sobre la g\u00e8nesi i el rodatge del film de Carles Mira en el qual Rivera va participar com a regidor. I l’\u00faltim treball i \u00fanic llargmetratge del director, <\/span>\u2018AutoBioFilmoGraf\u00eda\u2019 (2021), <\/b>tancar\u00e0 este cicle amb una recapitulaci\u00f3 en primera persona de m\u00e9s de quaranta anys del seu cinema, des dels seus treballs, enc\u00e0rrecs i projectes propis fins a imatges, fragments de les seues creacions i de la societat del seu temps.<\/span><\/p>\n La 37a edici\u00f3 del festival compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Cultura (IVC), Rambleta, Val\u00e8ncia Film Office, <\/span>Barreira Arte + Dise\u00f1o <\/span>i \u00c0 Punt M\u00e8dia com a mitj\u00e0 oficial.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El festival publicar\u00e0 un monogr\u00e0fic sobre el cineasta, reconegut per institucions com ara el Centre Pompidou de Par\u00eds o la National Gallery of Art de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":15933,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_jet_sm_ready_style":"","_jet_sm_style":"","_jet_sm_controls_values":"","_jet_sm_fonts_collection":"","_jet_sm_fonts_links":"","footnotes":""},"categories":[455],"tags":[],"class_list":["post-15948","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"yoast_head":"\n