Les seues pel\u00b7l\u00edcules sobre la inf\u00e0ncia en escenaris misteriosos, repletes de simbolisme i ressons psicoanal\u00edtics han convertit Lucile Hadzihalilovic en una de les veus amb m\u00e9s personalitat del circuit cinematogr\u00e0fic internacional. Enguany, la 37a Mostra de Val\u00e8ncia-Cinema del Mediterrani li dedicar\u00e0 la secci\u00f3 Focus: \u201cEm sent emocionada i honrada pel fet que la Mostra s’interesse per les meues pel\u00b7l\u00edcules -assegura la directora-. Encara que s’han projectat totes en importants festivals espanyols com Sant Sebasti\u00e0 i Sitges, la seua distribuci\u00f3 comercial en sales ha sigut m\u00ednima. \u00c9s una gran oportunitat que el p\u00fablic de Val\u00e8ncia puga descobrir-les en una pantalla de cine, i juntes, perqu\u00e8 les pel\u00b7l\u00edcules dialoguen entre si i es complementen\u201d.<\/span><\/p>\n Nascuda el 7 de maig de 1961 a Li\u00f3, la cineasta \u00e9s filla de pares bosnians. Prompte la fam\u00edlia es va traslladar al Marroc (van viure en Esauira i Casablanca), on Hadzihalilovic va viure fins als d\u00e8sset anys. Va estudiar a Par\u00eds, primer a l’Escola Superior d’Estudis Cinematogr\u00e0fics i despr\u00e9s a l’Escola Nacional d’Oficis d’Imatge i So. En el seu projecte de graduaci\u00f3, <\/span>\u2018Mort de Nono\u2019 <\/i><\/b>(1987)<\/b>, ja s’apuntaven alguns trets del seu particular estil, caracteritzat per apartar-se de les l\u00f2giques que poblen el mitj\u00e0 cinematogr\u00e0fic i capbussar-se de ple en all\u00f2 on\u00edric.<\/span><\/p>\n \u201cAl dedicar esta secci\u00f3 a Hadzihalilovic volem recon\u00e9ixer una personalitat singular, una dona que ha sabut retratar la inf\u00e0ncia d’una manera molt personal, amb pel\u00b7l\u00edcules que estan a mig cam\u00ed entre la poesia i els contes de fades\u201d, assegura Gloria Tello, presidenta de Mostra de Val\u00e8ncia. Es podran veure tots els seus llargmetratges: <\/span>\u2018<\/b>Innocence<\/i><\/b>\u2019<\/b> (2004)<\/b>,<\/span> \u2018<\/b>Evolution<\/i><\/b>\u2019<\/b> (2015)<\/i><\/b> y <\/span>\u2018<\/b>Earwig<\/i><\/b>\u2019 (2021)<\/b>, per\u00f2 tamb\u00e9 una selecci\u00f3 dels seus curtmetratges i migmetratges: \u2018<\/span>\u2018<\/b>De natura<\/i><\/b>\u2019<\/b> (2018), \u2018<\/b>Nectar<\/i><\/b>\u2019 (2014)<\/b> i\u00a0 <\/span>\u2018<\/b>La bouche de Jean-Pierre<\/i><\/b>\u2019<\/b> (2014).\u00a0<\/b><\/p>\n Per a aquells que acudisquen a les sales, la cineasta els recomana: \u201cDeixeu-vos portar, no tracteu de \u2018comprendre\u2019 sin\u00f3 de sentir\u201d: \u201cLes meues pel\u00b7l\u00edcules s\u00f3n relats simbolistes que extrauen les seues imatges de l’inconscient, imatges que es poden llegir de diverses maneres. Com a espectadora, m’agrada que les pel\u00b7l\u00edcules estiguen obertes a la interpretaci\u00f3, i fins i tot tindre la llibertat de perdre’m en elles. Intente fer el mateix amb les meues pr\u00f2pies pel\u00b7l\u00edcules. Malgrat la seua estranyesa i aspecte aborronador, parlen d’emocions universals\u201d, comenta la directora.<\/span><\/p>\n \u00c9s una \u201crara avis\u201d dins de la cinematografia francesa, on la paraula sol ocupar un lloc central. Per a ella el cinema \u00e9s, per damunt de tot, un art no verbal, la qual cosa l\u00b4ha portada a grans festivals internacionals (ha obtingut dos vegades el Gran Premi del Jurat a Sant Sebasti\u00e0 i va ser la primera dona a guanyar el d’Estocolm): \u201cM’encanta crear tant mons f\u00edsics com on\u00edrics, i en els somnis, la parla juga un paper menor. Per raons que no puc explicar, hi ha molt poc espai per a les narratives metaf\u00f2riques al cine contemporani. No obstant aix\u00f2, hi ha hagut grans exemples de cine fant\u00e0stic o on\u00edric: Epstein, Franju, o fins i tot Resnais i Rivette. El meu \u2018a\u00efllament\u2019 em causa problemes en termes de finan\u00e7ament, i per aix\u00f2 me’n vaig anar a Anglaterra per a la meua \u00faltima pel\u00b7l\u00edcula\u201d.<\/span><\/p>\n Precisament, un altre gran director franc\u00e9s, <\/span>Robert Gu\u00e9diguian<\/b>, rebr\u00e0 enguany la Palmera d’Honor. Del 20 al 30 d’octubre, quan tindr\u00e0 lloc la Mostra, el p\u00fablic podr\u00e0 gaudir de la seua filmografia en el cicle programat en la Filmoteca de Val\u00e8ncia. A m\u00e9s, la Mostra i l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Cultura (IVC) coeditaran el llibre <\/span>\u201cRobert Gu\u00e9diguian. La gent no s<\/b>‘<\/span>adona<\/b> del poder que t\u00e9\u201d, <\/b>escrit per<\/span> Aar\u00f3n Rodr\u00edguez Serrano<\/b>, investigador i professor a la Universitat Jaume I. Doctor en Comunicaci\u00f3 (Universitat Europea de Madrid) i Graduat en Filosofia (UNED). Membre de l’Associaci\u00f3 Espanyola d’Historiadors del Cinema i de l’Associaci\u00f3 d’An\u00e0lisi Textual Trama & Fondo.<\/span><\/p>\n La 37a Mostra de Val\u00e8ncia – Cinema del Mediterrani compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Cultura (IVC), Rambleta, Val\u00e8ncia Film Office, <\/span>Barreira Arte + Dise\u00f1o <\/span>i \u00c0 Punt M\u00e8dia com a mitj\u00e0 oficial.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Es podran veure tots els llargmetratges i una selecci\u00f3 de curts d’esta cineasta francesa, d’origen bosni\u00e0, reconeguda pel seu potent univers simbolista en festivals internacionals […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":15876,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_jet_sm_ready_style":"","_jet_sm_style":"","_jet_sm_controls_values":"","_jet_sm_fonts_collection":"","_jet_sm_fonts_links":"","footnotes":""},"categories":[455],"tags":[],"class_list":["post-15881","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"yoast_head":"\n