La diversitat sexual, la maternitat en solitari com a estigma, la viol\u00e8ncia policial i una Maria Magdalena afroamericana i envellida protagonitzen les noves pel\u00b7l\u00edcules en competici\u00f3<\/span><\/h5>\n

Despr\u00e9s d’anunciar les primeres sis pel\u00b7l\u00edcules a concurs, entre les quals hi ha cinc dones directores i una cinta valenciana, la 37a Mostra de Val\u00e8ncia- Cinema del Mediterrani, que se celebrar\u00e0 del 20 al 30 d’octubre, revela la totalitat de la Secci\u00f3 Oficial.<\/span><\/p>\n

\u201cEstem davant <\/span>d\u2019<\/span>una de les seccions oficials m\u00e9s completes i plurals dels \u00faltims anys del festival; tant per l’equilibri entre debutants i realitzadors consagrats, com per la riquesa tem\u00e0tica i la proced\u00e8ncia de les pel\u00b7l\u00edcules\u201d, assegura Gloria Tello, presidenta de la Mostra.<\/span><\/p>\n

Hi ha una cosa pitjor a l’Iran actual que ser mare soltera? S\u00ed, que els avis de la criatura no s\u00e0pien que esta ha nascut i es vulguen presentar, quasi per sorpresa, a casa de la mare clandestina. Aix\u00f2 planteja el cineasta<\/span> Ali Asgari<\/b> en <\/span>‘<\/b>Until Tomorrow<\/b>‘<\/b>, una coproducci\u00f3 entre l’Iran, Fran\u00e7a i Qatar. En altres pa\u00efsos, com Alg\u00e8ria, criar un fill sola tamb\u00e9 et convert<\/span>ix<\/span> en sospitosa. En <\/span>‘The Life After’,<\/b> l’\u00f2pera prima d\u2019<\/span>Anis Djaad, <\/b>despr\u00e9s del gran recorregut internacional dels seus curts, una dona <\/span>viuda<\/span> i el seu fill es veuen obligats a abandonar el seu poble per escapar dels rumors i l’assetjament <\/span>als quals<\/span>\u00a0 es veuen sotmesos.<\/span><\/p>\n

Els qui s\u00ed que volen ser pares, encara que a trav\u00e9s de maternitat subrogada, s\u00f3n la parella gai protagonista de <\/span>‘<\/b>Concerned Citizen<\/b>‘<\/b>, una s\u00e0tira morda\u00e7 i molt pol\u00edtica d\u2019<\/span>Idan Haguel<\/b>, procedent d’Israel, estrenada en la secci\u00f3 Panorama de la Berlinale, en la qual l’homosexualitat no \u00e9s, ni molt menys, el cor del conflicte.<\/span><\/p>\n

La comunitat LGTBIQ+ S\u00e3o Miguel, l’illa m\u00e9s gran <\/span>d\u2019<\/span>A\u00e7ores \u00e9s la protagonista fonamental de <\/span>\u2018Lobo e c<\/b>\u00e3o<\/b>\u2019<\/b>,<\/b> de la directora portuguesa<\/span> Cl\u00e1udia Varej\u00e3o<\/b>,<\/span> que acaba de passar per la Giornate degli Autori de la 79a Mostra de Ven\u00e8cia, on s’ha al\u00e7at amb el premi a millor direcci\u00f3. Ha sigut descrita per la cr\u00edtica com una oda al g\u00e8nere fluid que transforma la viol\u00e8ncia en tendresa i la intoler\u00e0ncia en un esperit comunitari amb poder <\/span>curatiu<\/span>.<\/span><\/p>\n

El franc\u00e9s <\/span>Damien Manivel<\/b> ens apropa en <\/span>\u2018Magdala\u2019<\/b> als \u00faltims anys de Mar\u00eda Magdalena, en els quals viu en plena comuni\u00f3 amb la naturalesa, enyorant la seua relaci\u00f3 amb Jes\u00fas. L’atmosfera m\u00edstica <\/span>enva\u00efx<\/span> la cinta que va sorprendre el passat Festival de Cannes <\/span>al<\/span> triar com a protagonista la ballarina, core\u00f2grafa i actriu Elsa Wolliaston, afroamericana i que <\/span>llu\u00efx<\/span> la seua cabellera blanca en el film.<\/span><\/p>\n

El director itali\u00e0 <\/span>Mario Martone<\/b> va tornar a competir en el Festival de Cannes despr\u00e9s de vint-i-quatre anys gr\u00e0cies a <\/span>‘Nost\u00e0lgia’<\/b>, basada en la novel\u00b7la hom\u00f2nima d\u2019Ermanno Rea, que transcorre a N\u00e0pols, com les seues pel\u00b7l\u00edcules m\u00e9s importants.<\/span><\/p>\n

Estos t\u00edtols se sumen als ja anunciats pr\u00e8viament, entre ells, <\/span>dos<\/span> pel\u00b7l\u00edcules que seran enviades pels seus respectius pa\u00efsos als Oscar:<\/span> ‘<\/b>Klondike<\/b>‘<\/b>, de Maryna Er Gorbach (una coproducci\u00f3 entre Ucra\u00efna i Turquia) i la tunisiana <\/span>‘<\/b>Entre las higueras<\/b>‘,<\/b> d\u2019<\/span>Erige Sehiri.<\/b> A les quals cal sumar,<\/span> ‘<\/b>Les pires<\/b>‘ <\/b>\/ <\/b>‘<\/b>The Worst Ones<\/b>‘<\/b>, de les franceses<\/span> Lise Akoka <\/b>i <\/span>Romane <\/b>Gueret<\/b>; <\/span>‘<\/b>Vera Dreams of the Sea<\/b>‘<\/b>, de <\/span>Kaltrina Krasniqi<\/b>; <\/span>‘<\/b>Moja Vesna<\/b>‘<\/b>, \u00f2pera prima de l’eslovena <\/span>Sara Kern<\/b>; i la producci\u00f3 valenciana <\/span>‘El que sabem’<\/b>, dirigida per <\/span>Jordi N\u00fa\u00f1ez<\/b>, i que inaugurar\u00e0 el certamen.<\/span><\/p>\n

La 37a edici\u00f3 del festival compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Cultura (IVC), Rambleta, Val\u00e8ncia Film Office, Barreira Arte + Dise\u00f1o i \u00c0 Punt M\u00e8dia com a mitj\u00e0 oficial.<\/span><\/p>\n

Les noves pel\u00b7l\u00edcules seleccionades s\u00f3n:<\/span><\/p>\n

‘<\/b>UNTIL TOMORROW<\/b>‘<\/b>, D\u2019ALI ASGARI\u00a0<\/b><\/p>\n

Ha passat pels festivals de Berl\u00edn, Guanajuato, Jerusalem i Zurich. El cineasta irani\u00e0, en coproducci\u00f3 amb Fran\u00e7a i Qatar, ens planteja una angoixant contrarellotge pels carrers de Teheran a partir d’una premissa molt senzilla: la protagonista ha ocultat als seus pares, que a m\u00e9s d’estudiar una carrera a Teheran, ha sigut mare soltera. Fereshteh (interpretada per Sadaf Asgari) <\/span>toca<\/span> a totes les portes possibles per <\/span>a<\/span> aconseguir que alg\u00fa es quede amb la seua criatura fins a l’endem\u00e0, mentre els seus progenitors la visiten, la qual cosa ens permet con\u00e9ixer les diferents capes de la societat iraniana.<\/span><\/p>\n

‘THE LIFE AFTER’, D\u2019ANIS DJAAD<\/b><\/p>\n

Que el seu marit morira en un atac terrorista \u00e9s nom\u00e9s la primera de les desgr\u00e0cies de Hadjer (Lydia Larini), perqu\u00e8 les <\/span>xafarderies<\/span> l’obligaran a abandonar el poble <\/span>on<\/span> va n\u00e0ixer <\/span>junt amb el<\/span> seu fill. Ac\u00ed comen\u00e7a una <\/span>road movie<\/span><\/i> tan repleta de dificultats com les que viuen moltes dones soles en pa\u00efsos com Alg\u00e8ria, sense caure en clix\u00e9s i amb grans dosis de realisme, com els efectes violents que t\u00e9 la misog\u00ednia institucionalitzada.<\/span><\/p>\n

‘<\/b>CONCERNED CITIZEN<\/b>‘<\/b>, D\u2019IDAN HAGUEL<\/b><\/p>\n

Ben i Raz s\u00f3n una parella gai, aparentment progressistes i il\u00b7lustrats, que viuen en el seu pis perfecte. Ben, conscient de les dificultats que travessa el planeta, <\/span>decidix<\/span> fer la seua xicoteta aportaci\u00f3 a la causa plantant un arbre al seu carrer. Aquest gest desencadena una espiral d’esdeveniments inimaginables que esta s\u00e0tira morda\u00e7 repleta d’humor negre converteix en una reflexi\u00f3 sobre els privilegis, la xenof\u00f2bia i la viol\u00e8ncia policial, entre altres coses.<\/span><\/p>\n

‘<\/b>LOBO E C\u00c3O\u2019, DE CL\u00c1UDIA VAREJ\u00c3O<\/b><\/p>\n

Convertir <\/span>all\u00f2<\/span> quotidi\u00e0 en poesia mesclant realitat i ficci\u00f3 a trav\u00e9s d’imatges on\u00edriques \u00e9s l’especialitat d’esta directora, com ja va demostrar en els seus films anteriors \u2018Ama-San\u2019 (2016) i \u2018Amor Fati\u2019 (2020). Esta nova pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 basada en la seua experi\u00e8ncia a les illes A\u00e7ores, un xicotet univers <\/span>en qu\u00e8<\/span> ser <\/span>queer<\/span><\/i> genera ferides, com en la resta del m\u00f3n, per\u00f2 on tamb\u00e9 va trobar f\u00f3rmules d’integraci\u00f3 sorprenents, que, com a una de les protagonistes, li van servir per a q\u00fcestionar el binarisme imposat.<\/span><\/p>\n

‘<\/b>MAGDALA<\/b>‘<\/b>, DE DAMIEN MANIVEL<\/b><\/p>\n

Maria Magdalena es retira als confins del m\u00f3n en un bosc on beu aigua de pluja<\/span>,<\/span> s’alimenta nom\u00e9s de baies <\/span>i dorm<\/span> a l’abric dels arbres. Tota una experi\u00e8ncia m\u00edstica i sensorial d’<\/span>este<\/span> director, molt guardonat en festivals internacionals durant els \u00faltims anys: ‘Un jeune po\u00e8te’ (premiada a Locarno), ‘Le parc’ (guanyadora en Jeonju) i, especialment, <\/span>‘<\/b>Les enfants d\u2019Isadora<\/span>‘<\/b> (Millor direcci\u00f3 en Locarno i premi Zabaltegi a Sant Sebasti\u00e0).<\/span><\/p>\n

‘<\/b>NOSTALGIA<\/b>‘<\/b>, DE MARIO MARTONE<\/b><\/span><\/p>\n

\u201cLa consci\u00e8ncia emana de la nost\u00e0lgia, i aquells que mai s’han perdut a si mateixos no la tenen\u201d, va assegurar Pasolini i Martone recupera la frase en els cr\u00e8dits d’esta pel\u00b7l\u00edcula, que, per la seua estructura, b\u00e9 podria considerar-se un western urb\u00e0. Despr\u00e9s de 40 anys, el protagonista (Pierfrancesco Favino) torna a la seua ciutat natal per<\/span> veure a la seua mare, per\u00f2 all\u00ed prompte descobrir\u00e0 que el passat t\u00e9 comptes <\/span>a<\/span> ajustar amb ell.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La diversitat sexual, la maternitat en solitari com a estigma, la viol\u00e8ncia policial i una Maria Magdalena afroamericana i envellida protagonitzen les noves pel\u00b7l\u00edcules en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":14669,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_jet_sm_ready_style":"","_jet_sm_style":"","_jet_sm_controls_values":"","_jet_sm_fonts_collection":"","_jet_sm_fonts_links":"","footnotes":""},"categories":[455],"tags":[],"class_list":["post-14685","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"yoast_head":"\n