La m\u00e9s recent pel\u00b7l\u00edcula de Srdjan Dragojevic es presenta com una par\u00e0bola que retrata l’evoluci\u00f3 de la societat balc\u00e0nica des de l’\u00e8poca postcomunista fins a un futur pr\u00f2xim dominat pel cristianisme. Este tr\u00edptic que viatja de 1993 a 2001 i, d’ac\u00ed, a 2026, s’estructura a partir de l’adveniment de tres miracles que determinaran els respectius viatges de la majoria dels personatges que entrecreuen els seus destins en esta s\u00e0tira banyada en humor negre. Un home al qual, inopinadament, li apareix una aur\u00e8ola sobre el cap; un reu esquizofr\u00e8nic acusat d’un doble homicidi que, just abans de ser executat, es convertix en un beb\u00e9 i un artista sense llar que pinta quadres que alimenten (literalment) a la gent, seran els tres fets prodigiosos sobre els quals el director serbi al\u00e7ar\u00e0 el que ell mateix ha definit com el relat de \u201cla transici\u00f3 del socialisme al cristianisme, una cosa que realment ha succe\u00eft i, de fet, encara est\u00e0 succeint, en alguns pa\u00efsos d’Europa de l’Est. \u00c9s un proc\u00e9s molt interessant i estrany, que t\u00e9 uns certs paral\u00b7lelismes amb els primers segles del cristianisme, quan els rituals pagans coexistien amb els cristians. Han sorgit noves regles i nous h\u00e0bits dins de la religi\u00f3 que s’enfronten al socialisme. Volia tractar esta q\u00fcesti\u00f3 amb un enfocament c\u00f2mic\u201d.<\/p>\n
<\/p>\n