\u201cDes que em vaig assabentar del brutal assassinat d\u2019Arnela, una dona de 23 anys, en una xicoteta ciutat de prov\u00edncies de B\u00f2snia, em van intrigar no sols la viol\u00e8ncia i l’odi, sin\u00f3 sobretot el pur impuls destructiu dels dos joves que la van matar. All\u00f2 no va ser un crim passional o motivat per la gelosia, va ser un desig d’aniquilar. En la meua pel\u00b7l\u00edcula, Aida vol ser ama del seu propi dest\u00ed, per\u00f2 aix\u00f2 no sembla ser m\u00e9s que una il\u00b7lusi\u00f3. Encara vivim en un m\u00f3n en el qual el poder, la for\u00e7a i la resist\u00e8ncia s\u00f3n valors reals, sense importar que ens enfrontem a un virus, a un riu salvatge o a un oponent dominant\u201d. El realitzador bosni\u00e0 Faruk Loncarevic juga amb les cartes cap per amunt. De les seues declaracions, concedides al festival de Trieste, on va estrenar el seu tercer llargmetratge, \u201cSo She Doesn\u2019t Live\u201d, es despr\u00e9n que no sols no tem que el p\u00fablic conega el desenlla\u00e7 de la pel\u00b7l\u00edcula, sin\u00f3 tamb\u00e9 la seua confian\u00e7a en una posada en escena en extrem rigorosa que busca que l\u2019audi\u00e8ncia extraga les seues pr\u00f2pies conclusions despr\u00e9s de lluitar contra unes imatges tan mesurades com implacables.<\/p>\n
<\/p>\n