Souad (Bassant Ahmed) \u00e9s una jove que viu a Zagazig, una xicoteta ciutat situada en el delta del Nil marcada per un pal\u00e9s conservadorisme. El pes de la religi\u00f3 en el dia a dia i l\u2019autoritarisme castrador que regna al si de la seua fam\u00edlia l’empenten, amb a penes 19 anys, a construir-se una vida paral\u00b7lela en les xarxes socials. La visible oposici\u00f3 entre el model de societat que li ha tocat viure i la realitat alternativa que Souad ha anat alimentant a trav\u00e9s del m\u00f2bil no s\u00f3n sin\u00f3 el reflex de les tensions que experimenten diverses generacions de joves dones eg\u00edpcies, tensions provocades per l’evident esquizofr\u00e8nia que suposa viure en un ambient en el qual conviuen la repressi\u00f3 i el lliure acc\u00e9s virtual a tot all\u00f2 que la religi\u00f3 prohibix.<\/p>\n
En el seu segon llargmetratge de ficci\u00f3, la realitzadora eg\u00edpcia Ayten Amin recorre a una posada en escena eminentment f\u00edsica -amb la c\u00e0mera quasi sempre en moviment i molt pr\u00f2xima als int\u00e8rprets- per a retratar amb naturalitat la intimitat dels protagonistes, per\u00f2 tamb\u00e9 per a obrir \u201cuna finestra a un m\u00f3n que d’una altra manera mai veur\u00edem. Un m\u00f3n en el qual no hi ha espai per a respirar, presidit per una cont\u00ednua sensaci\u00f3 d’escrutini i confinament, refor\u00e7ada pel treball de c\u00e0mera en m\u00e0 de Maged Nader i la constant utilitzaci\u00f3 de primers plans\u201d, tal com ha apuntat Allen Hunter, cr\u00edtic de Screen Daily.<\/p>\n
<\/p>\n