M\u00e9s que solv\u00e8ncia t\u00e8cnica o pols narratiu, d’alg\u00fa que debuta en la realitzaci\u00f3 sempre s’exigix que posse\u00efsca una mirada pr\u00f2pia, que enfoque qualsevol que siga l’assumpte que desitge tractar des d’una \u00f2ptica personal, intransferible. Doncs b\u00e9, la directora croata Sonia Tarokic demostra, en el que suposa el seu debut en el camp del llargmetratge, una precisi\u00f3 per a compondre cada enquadrament que la situa com una cineasta a la qual caldr\u00e0 seguir la pista i que la Mostra de Val\u00e8ncia porta per primera vegada a Espanya despr\u00e9s que la seua \u00f2pera prima passara per la competici\u00f3 de Karlovy Vary, on va guanyar un esment especial.<\/p>\n
La per\u00edcia de Tarokic a l’hora de dissenyar cada pla no t\u00e9 res a veure amb el preciosisme, sin\u00f3 amb la intenci\u00f3 d’estr\u00e9nyer al m\u00e0xim la relaci\u00f3 entre les imatges i la hist\u00f2ria que conta. \u201cThe Staffroom\u201d narra l’arribada d\u2019Anamarija (Marina Red\u017eepovi\u0107) a una escola de prim\u00e0ria de Zagreb on exercir\u00e0 com a orientadora. De la seua m\u00e0, el p\u00fablic anir\u00e0 coneixent al professorat amb qui li toca bregar di\u00e0riament, els xicotets conflictes que es produ\u00efxen en el centre i les dificultats que planteja part de l’alumnat. No obstant aix\u00f2, seran les f\u00e8rries jerarquies i les din\u00e0miques de poder assentades al llarg dels anys les que portaran la protagonista a entaular una lluita contra el sistema de marcat car\u00e0cter \u00edntim i desprove\u00efda de grans gestos. Una lluita en la qual la preservaci\u00f3 de la integritat se’ns apareix com la conquesta final.<\/p>\n
<\/p>\n