Sidney. Any 2000. Jocs Ol\u00edmpics. Sami (Ziad Bakri) treballa com a int\u00e8rpret per a la delegaci\u00f3 siriana. Durant una compareixen\u00e7a davant dels mitjans, un periodista li pregunta a un dels boxadors de l’equip nacional la seua opini\u00f3 sobre l’arribada al poder de Bashar al-\u00c1ssad com a successor del seu pare, el president H\u00e1fez al-\u00c1sad. El p\u00fagil, que seguix les consignes de l\u2019entrenador, repetix sense vacil\u00b7lar el mantra institucional de suport al r\u00e8gim. No obstant aix\u00f2, la traducci\u00f3 de Sami \u00e9s inexacta i la seua xicoteta incorrecci\u00f3, que suposa introduir un mat\u00eds significatiu en el missatge, li costa haver de quedar-se exiliat a Austr\u00e0lia.<\/p>\n
A partir d’esta premissa, els realitzadors Rana Kazkaz i Anas Khalaf constru\u00efxen un vibrant thriller pol\u00edtic, amb Sami, que es veu obligat a tornar al seu pa\u00eds natal deu anys despr\u00e9s, en plena Primavera \u00c0rab, per a intentar trobar al seu germ\u00e0, un activista que ha desaparegut despr\u00e9s de participar en unes protestes contra al-\u00c1ssad. El malestar que li provoca haver abandonat la seua fam\u00edlia i els desitjos de redempci\u00f3 portaran a Sami a embarcar-se en una odissea esguitada per la corrupci\u00f3 i la viol\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 per la tenacitat i la bondat d’aquells que resistixen enfront de la tirania. Igual que el protagonista, els dos cineastes s\u00f3n sirians exiliats, de manera que els paral\u00b7lelismes s’imposen: \u201cestem intentant reparar la culpa que sentim i que compartim amb Sami. Compartim la seua culpa per haver deixat a la fam\u00edlia arrere\u201d, va assenyalar Khalaf en una entrevista realitzada per Kaleem Aftab, cr\u00edtic de Cineuropa.<\/p>\n
<\/p>\n