Pot adquirir la consideraci\u00f3 de llargmetratge una col\u00b7lecci\u00f3 de peces curtes, filmades al llarg d’una d\u00e8cada, que ara es presenten unides sota un mateix t\u00edtol? Eixe \u00e9s el repte que ens planteja Rodrigo Areias en la seua magn\u00e8tica \u201cVencidos de vida\u201d, collage cinematogr\u00e0fic que va m\u00e9s enll\u00e0 del simple entroncament de treballs previs per a proposar una reflexi\u00f3 sobre les derrotes. \u201cCinema\u201d (2014), un curtmetratge rodat en 35mm en el qual un vell projeccionista tracta de celebrar la lit\u00fargia il\u00b7lus\u00f2ria del cinema en una vella sala desgavellada i \u00f2rfena d’espectadors, servix com a ressort i fil conductor perqu\u00e8 Areias encadelle la resta de peces que se succe\u00efxen com a espectres invocats pel t\u00e8cnic de la sala, no per casualitat interpretat per Acacio d’Almeida, director de fotografia de cineastes com ara Rita Azevedo Gomes, Joao C\u00e9sar Monteiro o Ra\u00fal Ruiz.<\/p>\n
Si la desgavellada sala de cinema que D’Almeida tracta de ressuscitar amb les sessions d\u2019electroxoc de llums i ombres posse\u00efx un to mortuori, la resta d’espais tamb\u00e9 estan envoltats per un vel ombr\u00edvol. En \u201cCorrent\u201d, rodat en 2008 en 16mm, el ritme imposat per la cadena de muntatge de la mina en la qual treballa el protagonista s’apoderar\u00e0 de la narraci\u00f3. Cada dia, despr\u00e9s de la dura jornada laboral, l’operari baixar\u00e0 al riu a pegar-se un bany. All\u00ed observar\u00e0 a una dona que es fica al llit amb diferents homes, incapa\u00e7 de fugir del seu dest\u00ed. Els dos tractaran de trobar una soluci\u00f3 enfront de la monotonia atro\u00e7 que els ofega.<\/p>\n
<\/p>\n