![\"\"](\"https:\/\/lamostradevalencia.com\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/00259-EL-SUSTITUTO\u00a9LAIALLUCH-1024x683-1-300x200.jpeg\")
<\/p>\nEl sext llargmetratge del director barcelon\u00ed \u00d3scar Aibar no necessita d’additius per a captar l’atenci\u00f3. En t\u00e9 prou amb els fets reals que li han servit com a mat\u00e8ria primera per a compondre un polic\u00edac en el qual es donen la m\u00e0 la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, la revisi\u00f3 de la Transici\u00f3 i els excessos immobiliaris. El m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que tot aix\u00f2 va succeir en la nostra terra. A la D\u00e9nia del per\u00edode desenvolupista i dels primers anys de la democr\u00e0cia, lloc de retir triat per un grup de dirigents nazis, fugits d’Alemanya despr\u00e9s de la derrota en la Segona Guerra Mundial. L’origen del projecte va sorgir dotze anys arrere, i el director de \u201cPlatillos volantes\u201d ho explicava aix\u00ed en la web de l’Acad\u00e8mia de Cinema: \u201cFa anys, una foto em va cridar l’atenci\u00f3 des de la paret d’un restaurant de platja. En la imatge podien distingir-se alguns homes asseguts alegrement a una taula, vestits amb uniformes alemanys de la Segona Guerra Mundial. La imatge havia sigut presa en aquell mateix lloc no feia m\u00e9s de vint anys. Vaig iniciar llavors una investigaci\u00f3 que em va portar a descobrir centenars de detalls sobre els nazis refugiats en la Costa Blanca, una pr\u00f2spera comunitat que va viure un pl\u00e0cid retir al nostre pa\u00eds fins a ben entrada la transici\u00f3\u201d. Obsessionat per eixa imatge, l’autor d\u2019\u201cEl gran V\u00e1zquez\u201d es va topar gr\u00e0cies a les seues indagacions amb una realitat perfectament coneguda pels qui habitaven la zona, per\u00f2 escassament divulgada: Gerhard Bremer, antic oficial de la SS, va emigrar a D\u00e9nia en 1955 i es va convertir en un important dinamitzador del turisme en la zona, on va arribar a crear els Bremer Park Bungalows que, al seu torn, van servir com a retir vacacional per a alguns dels seus companys de files.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
A partir d’estos fets i de la const\u00e0ncia documental de l’exist\u00e8ncia de dos missions fallides impulsades pel Mosad per a assassinar els nazis residents a Espanya, el director de \u201cAtolladero\u201d, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la guionista Mar\u00eda Luisa Calder\u00f3n, constru\u00efx este thriller ambientat en 1982 en el qual Andr\u00e9s Exp\u00f3sito (Ricardo G\u00f3mez), un policia de tot just 27 anys, arriba a un xicotet poble costaner per a substituir un inspector que ha sigut assassinat en estranyes circumst\u00e0ncies. Malgrat la seua curta edat, Exp\u00f3sito ha forjat la seua carrera en els barris m\u00e9s durs de Madrid i, en el seu nou dest\u00ed, nom\u00e9s aspira a conquistar una certa pau d’esperit i a aconseguir que la malaltia de la seua filla remeta en un entorn m\u00e9s saludable. No obstant aix\u00f2, durant una rutin\u00e0ria operaci\u00f3 de vigil\u00e0ncia es veur\u00e0 embolicat en un tiroteig enfront d’un edifici residencial en el qual viuen pl\u00e0cidament uns quants turistes alemanys. Arranca aix\u00ed una trama en la qual l’ocultaci\u00f3 dels nazis perseguits per la just\u00edcia internacional, la corrupci\u00f3 policial i l’especulaci\u00f3 es creuen en un film d\u2019\u201cimpressionant factura t\u00e8cnica\u201d i \u201cbrillant disseny de producci\u00f3\u201d, segons Mat\u00edas G. Rebolledo, periodista de La Raz\u00f3n.<\/p>\n
Igual que altres t\u00edtols recents, la nova pel\u00b7l\u00edcula del realitzador catal\u00e0, que clausurar\u00e0 la 36a Mostra de Val\u00e8ncia-Cinema del Mediterrani, posa en solfa una data simb\u00f2lica dins de la historiografia espanyola com \u00e9s 1982, any en qu\u00e8 Espanya va acollir el Mundial de futbol i en el qual es van celebrar les eleccions que el Partit Socialista de Felipe Gonz\u00e1lez guanyaria per majoria absoluta, dos esdeveniments que, a priori, es llegien com a indicis de l’evoluci\u00f3 del pa\u00eds i d’una renovaci\u00f3 que potser no va ser tan profunda com es va creure en aquell moment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El sext llargmetratge del director barcelon\u00ed \u00d3scar Aibar no necessita d’additius per a captar l’atenci\u00f3. En t\u00e9 prou amb els fets reals que li han […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":12437,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_jet_sm_ready_style":"","_jet_sm_style":"","_jet_sm_controls_values":"","_jet_sm_fonts_collection":"","_jet_sm_fonts_links":"","footnotes":""},"categories":[455],"tags":[1029,2853],"class_list":["post-12498","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tag-mostra-de-valencia-2","tag-oscar-aibar-ca"],"yoast_head":"\n