Quan es va estrenar en la competici\u00f3 del festival de Tallinn, Wendy Ide va dir en Screen Daily que “When I’m Done Dying” \u00e9s “una potent hist\u00f2ria d’amor ambientada en l’escena rap underground d’Istanbul”. Una definici\u00f3 encertada que no va ser l’\u00fanica cosa positiva que la pel\u00b7l\u00edcula es va emportar de la ciutat estoniana, ja que Nisan Da\u011f va obtindre el premi a la millor direcci\u00f3.<\/p>\n
No era per a menys. El film conta l’absorbent hist\u00f2ria de Fehmi, un aspirant a raper de 19 anys que viu en un suburbi marginal i \u00e9s addicte al bonzai, una droga sint\u00e8tica molt barata i d’efectes extremadament t\u00f2xics el consum de la qual pot posar en greu risc el seu prometedor futur musical. Quan el seu cam\u00ed es creua amb el de Devin, un brillant DJ de classe alta, tot sembla encaixar i les can\u00e7ons comencen a fluir, per\u00f2 els problemes derivats del consum de drogues tampoc tarden a apar\u00e9ixer i amenacen amb danyar la seua relaci\u00f3 i la seua carrera.<\/p>\n
\u00c9s f\u00e0cil deduir que, amb estos elements, “When I’m Done Dying” \u00e9s una aut\u00e8ntica muntanya russa emocional, que capbussa l’audi\u00e8ncia en la joventut turca a ritme de raps compostos pel m\u00e9s aclamat artista de hip hop del pa\u00eds: Dona Poet.<\/p>\n
<\/p>\n