Any 2053. Ens trobem a Alephia, un pa\u00eds imaginari on el tir\u00e0 Alef II governa sense oposici\u00f3 i imposa la seua llei. La seua dinastia es mant\u00e9 en el poder des de fa quaranta anys, despr\u00e9s de fer-se amb ell despr\u00e9s d’una insurrecci\u00f3 popular reprimida de manera sagnant. Per\u00f2 el r\u00e8gim pot tindre els dies comptats: un grup de joves dissidents planeja enderrocar-lo i obrir la possibilitat d’un futur democr\u00e0tic per a la naci\u00f3. Si, malgrat tractar-se d’un film d’animaci\u00f3 liban\u00e9s ambientat en el futur, l’argument resulta familiar, \u00e9s perqu\u00e8 la pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 inspirada en les manifestacions de la Primavera \u00c0rab. No podia encaixar millor en la programaci\u00f3 de la Mostra de Val\u00e8ncia, que este any inclou una exposici\u00f3 dedicada al tema en la Galeria del *Tossal.<\/p>\n
“Alephia 2053” ha marcat una fita als pa\u00efsos \u00e0rabs. La seua projecci\u00f3 a Val\u00e8ncia ser\u00e0 la primera del film en el marc d’un festival europeu, per\u00f2 en el seu \u00e0mbit geogr\u00e0fic d’acci\u00f3 va ser difosa a trav\u00e9s d’un lloc web i va aconseguir m\u00e9s de huit milions de visionats. La seua popularitat \u00e9s l\u00f2gica: Retrata en clau dist\u00f2pica la realitat de molts pa\u00efsos del seu entorn. \u201cCada persona veu la pel\u00b7l\u00edcula des de la seua pr\u00f2pia perspectiva, tot enfocant-la a a la seua pr\u00f2pia societat,\u201d va declarar a France-Presse Rabi Sweidan, productor executiu de la pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n
A part de reflectir una realitat molt pr\u00f2xima per al p\u00fablic \u00e0rab, una altra de les grans virtuts del film \u00e9s que es tracta d’un magn\u00edfic treball d’animaci\u00f3, coordinat sota la batuta del cineasta i il\u00b7lustrador Jorj Abu Mhaya i produ\u00eft per Spring Entertainment (L\u00edban), amb suport puntual de l’estudi d’animaci\u00f3 Malil\u2019Art d\u2019Angulema (Fran\u00e7a).<\/p>\n
<\/p>\n