En 1985, un film tunisi\u00e0 enlluernava en la Mostra de Val\u00e8ncia. “Los balizadores del desierto”, de l\u2019aleshores desconegut Nacer Khemir, va guanyar per unanimitat la Palmera d’Or del festival i el Premi Fipresci amb una pel\u00b7l\u00edcula que el jurat va descriure com a “m\u00e0gica i bell\u00edssima”. Va suposar el reconeixement internacional del seu director, gr\u00e0cies a una obra mestra que \u00e9s un conte suf\u00ed, una pel\u00b7l\u00edcula que discorre com un poema en la seua cerca de les arrels, de l’amor i de la llibertat.<\/p>\n
El protagonista de “Los balizadores del desierto” \u00e9s un jove mestre que arriba a una llunyana poblaci\u00f3 enmig del desert amb la finalitat de treballar amb xiquets que mai han anat a escola. Al poble, a part de les criatures, nom\u00e9s queden persones ancianes, dones i una bella i misteriosa jove, ja que es diu que tots els homes se\u2019n van anar a la recerca del final del desert. A poc a poc, el mestre es deixa embruixar per les daurades dunes d’arena i pel cant andal\u00fas dels seus balisadors<\/em>, que intenten marcar els confins del vast desert. En este conte, la m\u00e0gia i la realitat s’entremesclen per a cantar la bellesa de les extenses planures d’arena.<\/p>\n A trav\u00e9s de la delicada atenci\u00f3 prestada a la composici\u00f3 dels plans i les seq\u00fc\u00e8ncies, tractades com a quadres, i de la poesia de la seua escriptura, Nacer Khemir retia homenatge a l’esplendor de la cultura \u00e0rab en una pel\u00b7l\u00edcula convertida en un cl\u00e0ssic, que a m\u00e9s va marcar una fita en la hist\u00f2ria del cinema tunisi\u00e0.<\/p>\n <\/p>\n